Programme
Isabel Steva Hernández (1940), més coneguda com a Colita, va entrar al món de la fotografia per la porta del cinema. Després d’aprendre l’ofici al costat de primeres espases com Oriol Maspons, Francesc Català Roca o Xavier Miserachs, el rodatge de Los Tarantos (1962) —a més d’introduir-la a la foto fixa—, li va proporcionar el primer encàrrec professional i li va descobrir la cultura gitana i del flamenc.
Amb esperit de llibertat, i amb l’emoció i la veritat com a ingredients fonamentals, Colita ha esdevingut una cronista de referència de la Barcelona que a poc a poc despertava de la llarga nit del franquisme. La seva càmera ens mostra la capital catalana dels anys seixanta i setanta com una ciutat divertida, oberta, amb ganes de fer coses i plena d’idees. Especialitzada en el gènere del retrat, va immortalitzar amb sofisticació, tendresa i un gran sentit de l’humor i compromís polític moviments com la Gauche Divine, la Nova Cançó, l’Escola de Barcelona o el boom literari llatinoamericà.
A la carta blanca que li hem ofert, uneix algunes de les pel·lícules que més admira amb els títols predilectes en els quals ha fet de foto fixa. Una llista que ha confeccionat amb el mateix afany d’emocionar amb què ha encarat el seu ofici.