Dossier Film (INCLUDED AT Aula de cinema 2020/2021)
Descobrir l’Índia amb altres ulls
Introducció
Desconegut en vida tant pel públic bengalí com estranger, Ghatak esdevé autor de culte poc després de la seva mort el 1976. A l’ocasió de la retrospectiva que li dedica la Cinémathèque française el 2011, Raymond Bellour el defineix com “un dels més desconeguts entre els més grans cineastes” i escriu que “sotmet el melodrama, la crònica social o el fresc històric a un tractament singular, travessat per esclats de poesia”. L’experiència traumatitzant de l’exili arran de la Partició de l’Índia el 1947 marca profundament la seva obra, materialitzant-se especialment, com en Subarnarekha, en la figura del riu.
Fitxa tècnica
Ritwik Ghatak
Ritwik Ghatak
Dilip Ranjan Mukhopadhyay
Ustad Bahadur Khan
J. J. Films
Índia
1965
123'
La crítica diu
Sobre Subarnarekha
[...]
En altres pel·lícules, Ghatak fa un ús potent i sense remordiments del melodrama, aprofitant brillantment la seva força per connectar allò personal amb allò polític. (Va dominar les convencions molt evolucionades del melodrama indi durant un encanteri com a guionista contractual a Bombay, on va escriure, entre altres coses, el romanç hindi de Bimal Roy, Madhumati). Un experiment encara més audaç amb la forma és Subarnarekha, una obra sobre passions prohibides i conflictes familiars. Durant els dies foscos posteriors a la Partició de 1948, Ishwar (Abhi Bhattacharya), un refugiat de Bengala Oriental, intenta fer front al desplaçament psíquic i real reunint una família improvisada: la seva germana molt més petita Sita es converteix en una mena de filla, mentre que Abhiram, un noi orfe de descendència incerta, és un fill substitut. Inevitablement, els nens (interpretats com adults per Madhabi Mukherjee i Satindra Bhattacharya) creixen fins a enamorar-se; per a Ishwar, la seva relació constitueix una amenaça psicosexual que no pot comprendre conscientment. Quan, en la primera de diverses coincidències narratives dickensianes, es revela que Abhiram és d'una casta considerada inferior, Ishwar pren l’excusa per proscriure el matrimoni. D'acord amb la lògica melodramàtica, és el començament d'una espiral descendent que acaba en una tragèdia i una misèria indescriptibles.
Crítics moralistes van atacar Subarnarekha pels seus artificis i vulgaritat, però Ghatak es va mostrar impàvid. Va ser, va dir, un exercici brechtià d’estil èpic; el seu aspecte melodramàtic era un mitjà deliberat per a un fi al·legòric. De fet, com tots els millors melodrames cinematogràfics des de Griffith fins a Sirk, Subarnarekha descriu una complexa relació metafòrica entre la discòrdia domèstica i les embogidores contradiccions del món en general. Així, la psique dividida d’Ishwar representa la nació destrossada i viceversa; l'experiència de l'exili polític es compara amb la fragmentació universal de la família i la tradició sota l'ordre econòmic de la postguerra ("Tots som refugiats", observa un personatge); les promeses trencades i les contradiccions irreconciliables que envolten la reconstitució de la nació índia es reflecteixen en els intents condemnats d’Ishwar d’enganxar la seva desordenada família al teixit ideològic del patriarcat hindú. [...] Allò personal es revela fonamentalment polític; i el més important —especialment per als espectadors el privilegi excepcional dels quals els ha aïllat de les revoltes mundials—, la política emergeix com una qüestió personal, urgent i incondicional.
Tot i que es va estrenar el 1965, Subarnarekha s'havia completat el 1962. Havia de passar una dècada sencera abans que Ghatak pogués acabar una altra pel·lícula. Ingressat intermitentment en institucions per tractar la seva depressió i l'alcoholisme, va dividir la resta del seu temps entre ensenyar, escriure i llegir profundament a Jung, la teoria de l'inconscient col·lectiu que va intentar conciliar amb el materialisme històric. Probablement en això estaria obligat a fracassar, però deu anys d'especulació infructuosa van culminar amb una altra pel·lícula d’estranyesa i bellesa fenomenals: A River Called Titash (1973).
[...]
Levich, Jacob. (Mar/Apr 1997). Subcontinental divide: The undiscovered art of Ritwik Ghatak. Film Comment, Nova York, Vol. 33, Iss. 2, p. 30-35.
Bibliografia
Ghatak, Ritwik. (Feb. 2007). Selección de textos Ritwik Ghatak [en línia]. Archivos de la Filmoteca; València, Iss. 55, p. 186-201. Recuperat de: https://search.proquest.com/scholarly-journals/selección-de-textos-ritwik-ghatak/docview/387348401/se-2?accountid=11554.
Ghatak, Ritwik. (Spring 2015). On Subarnarekha [en línia]. Cinema Journal; Lawrence, Vol. 54, Iss. 3, p. 18-20. Recuperat de: https://search.proquest.com/scholarly-journals/on-subarnarekha/docview/1677177252/se-2?accountid=11554.
Menon, Jisha. (2012). Ghatak’s cinema and the discoherence of the Bengal Partition. A: The Performance of Nationalism: India, Pakistan, and the Memory of Partition. Nova York: Cambridge University Press, p. 54-85. Recuperat de: https://ebookcentral.proquest.com/lib/icec-filmoteca/detail.action?docID=1057479.
VV.AA. (19-?). Ritwik Ghatak. Bombay: National Film Development Corporation, 12 p.
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema.