Programme: Aula de cinema 2020-2021.
En quina mesura el cinema pot ser actor de la revolta? Eisenstein dedica el seu primer film a la vaga com a forma exemplar de resistència obrera. De la mà de Chris Marker i tècnics audiovisuals, els treballadors i treballadores d’una fàbrica de rellotges a l’est de França busquen la manera de representar la lluita pels seus propis mitjans. Un cinema militant que es replanteja els mètodes de producció i exhibició de les pel·lícules i posa en crisi la noció d’autoria tot inventant noves formes d’autorepresentació.
Amb la col·laboració de:
Stachka
Direcció Sergei M. Eisenstein
Producció URSS
Any 1924
Versió Muda amb intertítols en castellà
Durada 82'
Format DCP
Descripció El suïcidi d’un obrer, injustament acusat del robatori d’una eina de treball, provoca la mobilització dels treballadors de la fàbrica i de tot el barri on viuen. El film segueix ordenadament, en forma d’actes, el procés de la vaga, des de la convocatòria per part d’un grup d’obrers més conscienciats, les maniobres de les autoritats per neutralitzar-la i la solidaritat entre els qui la mantenen, fins a arribar a la repressió final a càrrec de la policia i l’exèrcit. El primer llargmetratge d’Eisenstein havia de ser el cinquè episodi d’una sèrie de set sobre la lluita revolucionària. Els altres sis mai no es van arribar a rodar. Un film radical que ja prefigura el muntage d’atraccions eisensteinià.
Classe de lutte
Direcció Groupe Medvedkine de Besançon, Chris Marker
Producció França
Any 1969
Durada 37'
Format Arxiu Digital
Descripció En quina mesura el cinema pot ser actor de la revolta? Eisenstein dedica el seu primer film a la vaga com a forma exemplar de resistència obrera. Sota la direcció de Chris Marker i tècnics audiovisuals, els treballadors i les treballadores d’una fàbrica de rellotges a l’est de França busquen la manera de representar la lluita pels seus propis mitjans. Un cinema militant que es replanteja els mètodes de producció i exhibició de les pel·lícules i posa en crisi la noció d’autoria tot inventant noves formes d’autorepresentació.