Programme
“Tot i que poques vegades va ser reconegut com a tal, Guy Debord sovint es va presentar com a cineasta. El paper central que el cinema va desenvolupar en la societat espectacular de la segona meitat del segle XX li va donar la possibilitat de convertir-se en «el seu únic cineasta maleït».
Amb aquest propòsit, Debord va orientar la seva activitat a la negació permanent de la institució cinematogràfica, fet que a la pràctica va representar una aplicació experimental de la directriu situacionista de superació de l’art. La seva primera acció pública va consistir en la projecció d’una pel·lícula sense imatges, i la darrera, a privar el món de la possibilitat de veure les seves pel·lícules, cosa que realment va passar durant els seus últims deu anys de vida.
La publicació en forma de llibre dels comentaris que se senten en els seus films (Oeuvres cinématographiques complètes) o l’àrida versió cinematogràfica de la seva obra més celebrada (La société du spectacle) van formar part d’una estratègia calculada de Debord per minar el pilar central de la cultura del cinema i de la societat de l’espectacle —la imatge—, afavorint el seu adversari tradicional, el text” (Manuel Asín).
Amb la col·laboració de: