"Dies curts" és una iniciativa engegada per Filmoteca de Catalunya amb la voluntat de fer més visible un format tan maltractat com el curtmetratge. Conscients dels seus problemes de distribució i exhibició, ens plantegem aquest canal de difusió com una eina per conèixer cineastes i alhora fer passar aquests dies de confinament de la manera més curta possible. Per aconseguir-ho, setmanalment comptarem amb noves seleccions de curtmetratges, alguns de cineastes experimentades i d'altres d'autores que tot just comencen.
La darrera proposta de Dies Curts és la cineasta Dominga Sotomayor (Santiago de Xile, 1985). Llicenciada en Direcció Audiovisual a la Universidad Católica de Chile i un màster de Direcció Cinematogràfica a l’ESCAC. Un cop acabada la seva formació, va fundar la productora Cinestación i va començar a dirigir múltiples curtmetratges premiats internacionalment. El 2012 estrena el seu primer llargmetratge, De jueves a domingo, tot alternant els seus treballs de llarga durada amb altres encabits en el curtmetratge. El seu darrer llargmetratge, Tarde para morir joven, va guanyar el premi a la millor direcció al Festival de Locarno, tot erigint-se en la primera dona en alçar aquest guardó.
Programa
(disponible fins al 8 de juliol del 2020)
Los barcos (Dominga Sotomayor, 2015)
Una actriu xilena viatja a Lisboa en representació d’una pel·lícula en la que participa de manera secundària, doncs cap altre membre de l’equip pot fer-ho. En la sessió de preguntes posteriors a la projecció no sap ben bé què respondre. Els seus plans pel dia següent són conèixer la ciutat però acaba amb un portuguès força estrany a una àrea abandonada de l’altra banda del riu.
La isla (Katarzyna Klimkiewicz i Dominga Sotomayor, 2013)
Una família es reuneix a la casa d’estiueig d’una illa. Només un dels convidats triga en arribar. El dia avança i es van fonent mab la natura fins que arriba la nit.
Videojuego (Dominga Sotomayor, 2009)
León juga una partida de tenis amb la seva consola mentre al seu voltant s’està produint un comiat.
Debajo (Dominga Sotomayor, 2007)
Jaime, ermità per voluntat pròpia, convida a la seva antiga família a veure un eclipsi a casa seva, al bell munt d’una muntanya. Lentament, les tensions inicials del grup es van esvaint fins arribar al moment més transparent al punt més fosc de l’eclipsi.