Mònica Rovira · 2017 · 63'
Veure una dona, veure-la de prop, amb la càmera a flor de pell. Intentar atrapar mitjançant el cinema sensacions que no es poden explicar: l’essència de l’enamorament, la profunditat dels sentiments. Mònica Rovira, en el seu primer llargmetratge, s’enfronta a tot això en aquest film pensat com un estat d’ànim. Abstracció i condensació emocional per encarar i examinar la seva relació, ja terminal, amb una dona.