Icíar Bollaín · 2016 · 100'
“L’olivera del títol, sense anar més lluny, és una clara metonímia de l’Espanya del boom econòmic, del malbaratament i del desenvolupisme mal fonamentat pel qual moltes famílies d’entorns rurals es van vendre terres per fer-se rics i ho van perdre tot quan va arribar la crisi. Però, tal com s’espera d’una pel·lícula d’Icíar Bollaín, el drama són només pinzellades de fons, i centra l’emocionant trama en l’obstinació d’una neta per recuperar per al seu avi l’olivera que els seus pares van vendre a Alemanya per muntar un restaurant a peu de platja” (Andrea G. Bermejo).