José Luis Borau · 2000 · 86'
Un vigilant nocturn d’un polígon coneix en circumstàncies estranyes una noia que es guanya la vida recollint cartons en el mateix polígon.
“Malgrat jugar amb abstraccions ètiques, gairebé filosòfiques, Leo també inclou entre els seus protagonistes la concreció d’un paisatge apocalíptic ubicat en una perifèria urbana habitada per immigrants, tallers clandestins, disminuïts psíquics i marginats socials que lluiten per sobreviure. I, des d’aquest insòlit retrat social, resulta lícit preguntar-se si Leo és una pel·lícula que va contra corrent del cinema espanyol o és aquest el que es gira d’esquena a la realitat que l’envolta” (Esteve Riambau).