Az Obsitos

Ex-combatent a la primera Guerra Mundial i dispensat del servei en ser diagnosticat de neurosi, el director Béla Balogh dirigí el 1917, abans que el conflicte acabés, un contundent manifest contra la guerra.

El film s'anticipa a molts dels grans títols antibel·licistes de la història del cinema, com Broken Lullaby (Ernst Lubitsch, 1932), All Quiet on the Western Front (Lewis Milestone, 1930) o Paths of Glory (Stanley Kubrick, 1957). Totes elles pel·lícules sobre la Gran Guerra, el mateix conflicte bèl·lic que va moure Béla Balogh a dirigir Az Obsitos (El soldat de permís).

Adaptant l'opereta de 1910, 'El veterà' del compositor hongarès Imre Kálmán i acostant-la a la seva experiència com a soldat, Balogh realitza una peça essencial del cinema Hongarès de l'època muda. Per articular el seu discurs, es concentra en les vivències a la rereguarda on els familiars esperen amb angoixa el retorn dels combatents, i redueix al mínim les escenes que ocorren en terra de conflicte.

El film de Balogh combina els recursos melodramàtics heretats del llibret original amb trets de modernitat molt audaços: l'ús d'actors no professionals (alguns dels quals, com ell mateix, havien estat soldats i mai s'havien posat davant les càmeres); el rodatge en exteriors i escenaris naturals fora dels estudis, o la inclusió d'escenes oníriques com la que presagia la fi de la guerra un any abans de que es signés l'armistici. El resultat és una obra estranya que bascula entre el naturalisme i l'artifici, una perla recuperada que conserva tota la força del seu al·legat.

Márton Kurutz - Festival il Cinema Ritrovato:

La pel·lícula s’inspira en l’obra teatral d’una opereta escenificada que va tenir molt èxit abans de la guerra, no només a Hongria, sinó també a Viena i als Estats Units. La trama, situada en un poble i al front, era molt coneguda pel públic.
Un jove, que vol recuper-se d’una desil·lusió amorosa, deixa casa seva, on hi viuen el seu pare, la seva mare i la seva bella germana, per ser soldat. A la guerra coneix un company que s’assembla molt a ell físicament i que roman al seu costat fins a la mort. Quan aquest últim va comunicar la trista notícia a la família del soldat, el confonen amb el parent. 

La pel·lícula transmet un missatge pacifista i valent. Al principi i al final, apareix un àngel de la pau a la primera línia del front per a reconciliar els soldats de les dues bandes i, sorprenentment, presenta la guerra com si ja s’hagués acabat.Al director l’havien declarat com a invàlid a la guerra i aquesta era una de les primeres pel·lícules que rodava. Els seus protagonistes masculins també eren veterans, i un d’ells havia lluitat als fronts italià i francès.

Quasi totes les escenes es van rodar a l’aire lliure, i això va impactar molt en aquell moment. No hi va haver res d’artificial en l’actuació dels actors, alguns dels quals actuaven per primera vegada davant d’una càmera. Tot això sovint produeix la sensació d’estar davant d’una pel·lícula neorealista.
La pel·lícula va sobreviure en una còpia Pathé Rural de 17,5 mm, cosa que va dificultar la restauració a finals de la dècada de 1980, quan les tecnologies estaven molt menys avançades que les actuals.

Kurutz, Márton. Scheda Az Obsitos. A: Cineteca di Bologna. Itàlia: 22 de juny de 2019 [consulta: 16 d'octubre de 2019]. Disponible a <https://festival.ilcinemaritrovato.it/film/az-obsitos/>

Kurutz, Márton. Scheda Az Obsitos. A: Cineteca di Bologna. Itàlia: 22 de juny de 2019 [consulta: 16 d'octubre de 2019]. Disponible a <https://festival.ilcinemaritrovato.it/film/az-obsitos/>

Az obsitos A: WikiMili. 12 de març de 2019 [Consulta: 17 d'octubre de 2019]. Disponible a: <https://wikimili.com/en/Az_obsitos>