Guanyadora de diferents premis (Goya, Sant Sebastià o Premis del Cinema Europeu) i amb el favor de la crítica i públic, La isla mínima ja es pot considerar un dels gran thrillers del cinema espanyol.
Alberto Rodríguez, que s’estrenà en solitari amb la pel·lícula El traje (2002), un film de caire independent molt diferent a les seves pel·lícules posteriors, culmina amb La isla mínima una proposta que no havia acabat d’arrodonir a 7 vírgenes (2005) o Grupo 7 (2012). Rodríguez aconsegueix amb La isla mínima combinar un disseny de producció que s’apropi al cinema nord-americà, amb un thriller de regust clàssic amb tots els seus clixés possibles però sense oblidar la importància geogràfica que l’implica a la trama i personatges. L’escena de la persecució nocturna és probablement la que millor condensi la filosofia de Rodríguez a La isla mínima, una seqüència tècnicament molt ben filmada, amb una persecució que recorda els thrillers nord-americans dels setanta però tot això amanit amb un dos cavalls i els aiguamolls del Guadalquivir.
2 discos. Inclou: making of, preses falses, escenes eliminades, diari del rodatge, darrere de les càmeres i curiositats .