Samira Makhmablbaf · 1997 · 86'
“Al principi no estava gaire segura de fer un documental o un relat. El tema era un pretext per tractar d’entendre per què el carrer té un paper tan important en la integració de l’home en la societat. Als nens se’ls permet que juguin al carrer, però a les nenes no” (Samira Makhmalbaf). “Samira Makhmalbaf no jutja els pares que tenen tancades les seves filles. S’adona que si la mare sense rostre és cega de veritat, el pare és cec per la seva penosa situació i les normes rígides de la societat patriarcal… La gran força de La poma és captar visualment el nou esperit d’emancipació que està revitalitzant la dona iraniana” (Shahala Mossavar-Rahmani).
Recomanada pels Serveis Educatius.