Datasheet
Magnífic record de la infància del director dins un nucli familiar obsessiu. El seu fil conductor són les cançons que els personatges han fet seves al llarg dels anys.
"És un retrat detallat de la tradicional manera de viure de la classe treballadora. És també un homenatge al meu entorn familiar, a la meva mare, a una cultura avui desapareguda. Una forma de viure que avui és tan sols un llunyà i descolorit record (...)
La música omple la meva infantesa, quan tenia set anys, la meva germana gran em va dur a veure Singin' in the rain, un film que mai oblidaré. Molts dels meus familiars eren bons cantants, excepte jo, i en la cultura d'aquell temps la gent cantava en grups, en el pub, en les reunions i en les bodes.
Aquesta formació musical formava una part important de la meva vida, que inevitablement forma també una part significativa i la més colorista del film" (Terence Davies).
El film va guanyar l'Espiga d'Or del Festival de Valladolid, el Premi FIPRESCI al Festival de Cannes i el de la FIC al Festival Locarno.