Datasheet
Amant i coneixedor de la música antiga i el món barroc, Eugène Green situa el Lamento della ninfa de Monteverdi al cor del seu film. Le pont des arts no és només el nom d’una passarel·la sobre el Sena, és, al mateix temps, un passatge entre les ribes de la realitat i l’imaginari, la sàtira i el sublim, la tragèdia i la comèdia, la vida i la mort.
Eugène Green aborda el tema de les correspondències per parlar de dues ànimes sensibles i incompreses, entre les quals hi ha una connexió espiritual. Dues persones predestinades a trobar-se en la immensitat de París. Ambdues pertanyen al món de l’alta cultura, un món que els dos protagonistes perceben immers en la banalitat i la fatuïtat dels seus màxims representants.
Una sàtira melancòlica de la societat de l’academicisme. “L’art com a quelcom diví, la reconciliació d’allò sagrat amb allò humà. Una història que cerca transcendir i abraçar una veritat molt més elevada” (Elena Duque).
Amb la col·laboració de:
