Alain Resnais · 1962 · 116'
Una manera esbiaixada i subtil de trencar el pacte de silenci sobre la Guerra d’Algèria. Resnais aprofundeix en els temes clau de la seva obra: la memòria com a component fonamental de l’ésser humà i la recerca en el passat com a forma prioritària d’investigació en aquesta memòria.
“Seyrig mostra la singularitat d’un estil interpretatiu dissonant, encreuament de la seva formació dramàtica francesa i el mètode que va aprendre a l’Actors Studio de Lee Strasberg.
La seva interpretació és una de les pedres angulars de l’estètica d’un film que sembla optar pel realisme tot i que l’escriptura el·líptica i el muntatge fragmentat de la qual revelen l’altra cara de la societat de consum dels anys seixanta: els fantasmes de la Segona Guerra Mundial i la Guerra d’Algèria.
Els cops d’inspiració naturalista de l’actriu es veuen contrarestats per una estilització constant del gest i l’expressió, cosa que accentua la tensió entre el realisme del film i la irrealitat a la qual aspira” (Alexandre Moussa).