Datasheet
Una història construïda al voltant de les tempestuoses relacions entre els membres, d'una banda, d’atracadors, que té Barcelona com a escenari clarament recognoscible.
És el primer llargmetratge de Pérez-Dolz, una producció de Balcázar inspirada en les figures dels dos maquis catalans, Quico Sabaté i Josep Lluís Facerias fins que la censura ho va impedir. Marcat per un pressupost baix i clares influències del cinema negre nord-americà, és un dels màxims exponents del cinema policíac barceloní, sobretot per la utilització dels exteriors, que li atorguen verisme, i el retrat social dels seus personatges ombrívols.
La sessió inclou la projecció de:
Lecciones de cinematografía
PACO PÉREZ DOLZ, 1956. Int.: Joaquín Igual, Jordi Grau, Juan Gabriel Tharrats, José María Otero. Catalunya. VE. 30’. DCP.
“Durant el primer curs cinematogràfic que es va fer al Cineclub Monterols, el 1956, es va filmar la lliçó mateixa com a pràctica pedagògica, com si fos una il·lustració d’un manual de tècnica cinematogràfica.
El guió segueix el llibre de l’italià Renato May, El lenguaje del film, el qual presenta la tècnica cinematogràfica en el seu vessant narratiu amb afegits personals del mateix Pérez-Dolz.
El que s’ha de fer i el que no s’ha de fer, en què convé fixar-se i què és accessori i, sobretot, la importància de l’ordre en la planificació, que per a Paco Pérez-Dolz constitueix un dels eixos de l’ofici de cineasta” (Ferran Alberich).