A l’escola del poble de Koker, al nord de l’Iran, un nen no ha fet els deures al quadern i el professor l’amenaça amb l’expulsió si torna a repetir la falta.
Aquella mateixa tarda, un company li agafa el seu quadern per equivocació i decideix anar a buscar la casa del seu amic per tornar-l’hi.
Un cant a la solidaritat protagonitzat per un nen capaç de travessar a peu quilòmetres de camps en plena nit per evitar un càstig al seu company.
El film és una obra mestra i el motor que va impulsar l’esplèndid corrent del cinema minimalista iranià amb nens. La seva narració clàssica, amb un principi i un final clars, i un guió molt elaborat amb poc marge per a la improvisació, converteixen aquest film en una excepció dins la presumpta modernitat del cinema de Kiarostami.