Nicholas Ray · 1954 · 110'
Dues dones sostenen el pols d’aquest western adoptant el protagonisme en un univers marcadament masculí, amb rerefons polític de la caça de bruixes i una clara aposta plàstica.
Johnny Guitar tensiona els codis del gènere i depassa les oposicions evidents a primera vista obrint-se més enllà del contrast entre tenebres i puresa, maldat i bondat, antic i modern.
Nicholas Ray va utilitzar els fonaments arquetípics del gènere western per explicar una història d’amor que triomfa, amb serenitat i maduresa, malgrat el pas del temps i els prejudicis.
Un magnífic guió de Philip Yordan, un memorable tema musical de Victor Young i un tractament visual en llampant Trucolor van fer entrar el film, definitivament, en la llegenda.
“En ser una paràbola antimaccarthista vam tenir molts problemes amb la censura, i després la crítica americana la va destrossar. Haig de dir que el tema de Johnny Guitar sempre m’ha obsessionat: vius pacíficament en un lloc i de sobte apareix un individu que et diu: «No tens dret a viure aquí, així que fot el camp o si no...». I jo pregunto: «Per què no tinc dret a viure on vulgui?» És un tema essencialment modern, un drama causat pel desenvolupament de la moral petitburgesa, que afavoreix aquesta política del terror” (Philip Yordan).