Ingmar Bergman · 1965 · 80'
El film narra la relació que s’estableix entre una famosa actriu de teatre que ha perdut la paraula a l’escenari, sense cap motiu físic aparent, i la infermera que la cuida, una dona que no para de xerrar. “Avui tinc la sensació que amb Persona –com més endavant amb Crits i murmuris– he arribat al límit de les meves possibilitats. Que, amb plena llibertat, he vorejat aquells secrets sense paraules que només la cinematografia és capaç de fer sortir a la llum” (Ingmar Bergman).