Aki Kaurismäki · 1990 · 69'
Per mitjà de la narració austera i mordaç que el caracteritza, Kaurismäki torna a la classe obrera amb el retrat d’Iris, una jove que treballa a la cadena de muntatge d’una fàbrica de llumins. Amb ella, “Kaurismäki vol exemplificar la impossible sortida d’un proletariat enganyat i explotat tant econòmicament com sentimentalment, que no té més opció que la rebel·lió i la revenja.” (Antonio Castro)
Una noia que treballa en una fàbrica de llumins viu una existència solitària i veu com, l’un rere l’altre, tots els seus somnis es frustren.
“Kaurismäki ha aconseguit, en una hora i amb plans simples, transformar una màquina que fabricava llumins en una màquina de somnis i, més definitivament, en una màquina de matar” (Antoine de Baecque).