Datasheet
La finalitat és insinuar, de forma lúdica i burlesca, la necessitat d’inventar-se una identitat per poder existir. “I si visquéssim altres vides a altres universos? En comptes d’un immens espai desaprofitat, l’univers es poblaria de tots els possibles. Allà, jo seria aventurera, psicòpata, mare exemplar, suïcida, comptable o home invisible”. Yaël André s’apropia d’hores i hores de films familiars, de vacances, bebès, viatges, festes, aniversaris, escenes que han alimentat una mena de gran memòria comuna, per posar-les al servei d’un exercici narratiu lleuger i tràgic a la vegada. El film manipula el passat fins a dotar-lo d’un aire d’eternitat, un present etern on els éssers i les coses són com partícules en suspensió en el terreny de l’indeterminat i es constitueix així en un document excepcional per reflexionar sobre la funció de les imatges i l’estatut de la realitat.