Steven Spielberg · 1979 · 118'
Com a punt de partida, utilitza una idea basada en un fet real: poc temps després de Pearl Harbor, un submarí japonès bombardejava una refineria californiana, produïa alguns desperfectes, desencadenava el pànic i desapareixia. Spielberg, de 30 anys, Robert Zemeckis i Robert Galt, de 27 anys, s’han inspirat en aquest episodi per concebre la seva comèdia, que situen al Nadal de 1941. Mogut per una ràbia insensata, el cineasta construeix la joguina més cara del món i la trenca. D’on li ve aquest furor desaparegut de la pantalla després de Mack Sennett? Ni un cotxe, ni una casa, ni un objecte s’escapen de la massacre. Els instants de respir són pocs. Una gran roda de fira il·luminada s’allibera i roda cap al mar; el ninot d’un ventríloc parla i parla i, curiosament, s’assembla a Spielberg; un general amb les llàgrimes als ulls recita els diàlegs de Dumbo. La lògica trontolla, les lleis elementals de la narració cauen per la borda. Spielberg viu la seva psicoanàlisi, la seva declaració de guerra, la seva proclamació d’independència, la seva nit de Walpurgis” (François Forrestier).