Fernando Fernán-Gómez · 1977 · 109'
En el Madrid dels anys trenta, una dona s’entrega a la justícia després d’haver assassinat la seva filla. Havia decidit engendrar la dona perfecta, consagrada a la causa feminista com la seva mare.
En diàleg amb La madre de Frankenstein, escrita per Almudena Grandes i dirigida al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per Carme Portaceli.
Un dels papers més recordats d’Amparo Soler Leal és el d’Aurora Rodríguez, el personatge real en què es basa Mi hija Hildegart: una mare soltera que va voler que la seva filla encarnés el seu ideal de dona perfecta, consagrada a mantenir una lluita constant i radical per l’alliberament de la dona.
Hildegart va resultar ser tal com ella l’havia imaginat, una nena prodigi d’una intel·ligència extraordinària que amb divuit anys ja era tota una eminència en els cercles intel·lectuals i polítics. Finalment, el caràcter possessiu i castrador d’Aurora la va portar a assassinar la seva pròpia filla quan aquesta es va voler emancipar.