Datasheet
Amb el pretext argumental d’una obra d’Alberto Moravia, Godard reflexiona sobre l’home i el cinema en un film que ell mateix explica com “la història de la gent que es mira i es jutja a si mateixa i que alhora és contemplada i jutjada pel cinema, aquí personificat per Fritz Lang, que representa el seu propi personatge i que és la consciència i l’honestedat del film".
“Rodar Le mépris va ser com entrar per la porta gran del cinema. Però era quelcom perillós ja que el meu personatge era més aviat covard, dèbil, i l’estrella més guapa del cinema mundial no parava d’insultar-me... Així es pot ensorrar la carrera d’un actor” (Michel Piccoli).
"Mai ningú no ha practicat millor que Godard a Le Mépris el cinema com un art del muntatge, i el muntatge com un art de fer circular la intensitat, de canviar de línies. L’art de passar d'un color a una entonació de veu, d’un moviment de càmera a una frase musical. Le Mépris és alhora l’espectacle més sumptuós de tots i una pel·lícula rigorosament experimental. Godard utilitza els mitjans del cinema per veure quelcom que d'altra manera escaparia a la nostra escala de percepció ordinària: com es pot passar en una fracció de segon, entre dos plans, de la confusió al menyspreu, d’una desincronització imperceptible a un tomb dels sentiments” (Alain Bergala).
Related events
Nana
07/07/2023
Vivre sa vie
11/07/2023
Txelovek s kinoapparatom
13/07/2023
Carmen Jones
07/07/2023
Two Weeks in Another Town
14/07/2023
