Víctor Erice · 1973 · 97'
El monstre podia ser amic dels nens, símbol de la vençuda llibertat republicana o icona dels horrors lligats al progrés científic. Erice el vol protagonista d’un poema polític.
Combinant temes tan diferents com el mite de Frankenstein, l’ambient social espanyol de la postguerra i el món de la infància, en el seu primer llargmetratge Erice va donar forma a una de les pel·lícules bàsiques del cinema espanyol de tots els temps. El tractament de l’espai, els silencis i la llum –una aportació creativa del desaparegut Luis Cuadrado– és superb.
“És un personatge petit, el que faig, però per primera vegada em veig a mi mateixa de veritat, sense maquillar, sense sofisticar, tal com soc. Potser és la millor de totes les pel·lícules que he fet” (Teresa Gimpera).