Datasheet
Un hotel internacional acull i empresona, com una gran naturalesa morta, uns éssers que es mouen entre l’elegància i l’encantament. Un d’ells ofereix a una dona un impossible: un passat, un present i un futur.
“El cinema és una tècnica que es designa ella mateixa. És l'afany d'aquesta tècnica el que crea una veritat. No hi ha veritat preexistent a la tècnica, que serviria només per captar-la. És per això que tinc tendència a dir que la història es desenvolupa en una hora i mitja, i que no existeix ni un abans ni un després” (Alain Robbe-Grillet, guionista del film).
“En la ment dels cinèfils, l’actriu francesa Delphine Seyrig està associada a l’encarnació d’una feminitat idealitzada i sofisticada, una mena de figura fantasmagòrica (i per això deshumanitzada) construïda per a la delectança de la desitjosa mirada masculina. L’origen d’aquesta associació és el paper que la va fer famosa: la misteriosa dona sense nom que interpreta en el film L’année dernière à Marienbad. Al mateix temps que la va donar a conèixer internacionalment, aquest paper es va convertir en una mena de maledicció per a Seyrig, que es va veure relegada els anys següents a interpretar dones burgeses seductores que fascinen i turmenten els homes amb els quals es troben, el punt de vista del qual és sempre el que es mostra a l’espectador” (Manuel J. Borja-Villel).