Todd Haynes · 1998 · 124'
“Volia reexaminar aquell període cultural perquè crec que els 70 van ser una època única, no perquè fos kitsch, sinó pel seu esperit radical, que no hem vist des d'aleshores. Les actuacions i la indumentària exagerada tenen relació directa amb la sexualitat i la realitat, cosa que ens porta a la qüestió de l’individu i de l’inconformisme” (Todd Haynes). Segons la dissenyadora Sandy Powell, els vestits del film reflecteixenuna llibertat acabada de descobrir: “És molt més que vestir els actors amb pantalons de campana i lluentons. Cada personatge té un estil i un aspecte particular. Toni Collette té un aspecte dur, vamp, trash. Ewan McGregor té el look del glam americà, amb pantalons cenyits. És sexy i una mica deixat”.
“Volia reexaminar aquell període cultural perquè crec que els 70 van ser una època única, no perquè fos kitsch, sinó pel seu esperit radical, que no hem vist des d'aleshores. Les actuacions i la indumentària exagerada tenen relació directa amb la sexualitat i la realitat, cosa que ens porta a la qüestió de l’individu i de l’inconformisme” (Todd Haynes). Segons la dissenyadora Sandy Powell, els vestits del film reflecteixenuna llibertat acabada de descobrir: “És molt més que vestir els actors amb pantalons de campana i lluentons. Cada personatge té un estil i un aspecte particular. Toni Collette té un aspecte dur, vamp, trash. Ewan McGregor té el look del glam americà, amb pantalons cenyits. És sexy i una mica deixat”.