Autoretrat de l'artista barroc

Recordo que sortia del funeral de Lubitsch. Estava amb Willy Wyler. Era difícil imaginar un món sense Lubitsch. Vaig dir: «S’ha acabat Lubitsch.» I Willy va dir: «Pitjor encara. S’han acabat les pel•lícules de Lubitsch.» Ara, ja no hi hauran més pel•lícules de Fellini. Vaig conèixer les seves pel•lícules abans que a ell.  El vaig descobrir com a director en La strada (1954). La gent es va fixar en ell immediatament amb aquesta pel•lícula, en la seva dona que era tan bona actriu. Va ser després de La dolce vita (1960) quan el vaig descobrir com a persona. Era a Roma, i em va portar a esmorzar a un restaurant situat a uns cinc minuts de Cinecittá. Hi havia pollastres voltant per sobre de les taules. —Ja veus —va dir, assenyalant als pollastres—, aquí tot és molt fresc. Li vaig dir que estava disposat a creure en la seva paraula. Va fer portar alguns ous a la taula. —Pren-te un —em va dir, oferint-m'ho—. Encara està calent. No vaig demanar truita. El vaig tornar a veure després d'Otto e mezzo (1963). Vam tornar al mateix restaurant. Els pollastres seguien allà, encara que suposo que no eren els mateixos.

Ell sentia un gran interès pel menjar. Era molt italià, i jo gaudia sentint-lo parlar de dones, de sexe, de romanç, de passió. Podia ser molt divertit. Li agradava escandalitzar. Ens dedicàvem a parlar, xerrada estimulant general, i d'una cosa ens anàvem a una altra. Junts, formàvem una parella de capitans de vaixell. Jo sóc un vell capità de vaixell. He conegut els mars borrascosos, i ell també. Els nostres orígens eren semblants. Tots dos havíem estat periodistes. Tots dos vam començar la nostra carrera al cinema entrevistant a estrelles i directors. Jo vaig treballar en el mateix diari amb Erich Maria Remarque. Fellini i jo ens vam convertir en directors per vetllar pels nostres guions, com Preston Sturges. La dolce vita no es refereix només a Roma, de la mateixa manera que Sunset Boulevard (Billy Wilder, 1950) no tracta només de Hollywood. Ell tenia col•laboradors, com jo. Vaig tenir a Brackett durant 15 anys i a I. A. L. Diamond durant 25. Has d'estar disposat a escoltar a una altra persona i valorar el que diu encara que no segueixis el seu consell. Necessites algú a qui respectar, però millor que no sigui algú que se't sembli, perquè vols sentir idees diferents. En cas contrari, és com si parlessis amb tu mateix. Tracteu de convèncer-vos l'un a l'altre.

Ell estava molt interessat en l'art, com jo, i tenia ull d'artista. La diferència estrebava que ell tenia talent per dibuixar, i jo no sé pintar ni esculpir, només apreciar les obres d'art. Una altra diferència era que a mi sempre m'ha agradat emprar als actors més professionals, i ell se sentia feliç amb persones que mai havien actuat; i també, que a mi m'agradava rodar les escenes essencials curtes, perquè l'energia de l'actor s'esvaeix si fas massa preses, i ell preferia tenir moltes eleccions, fins i tot escenes que mai usava. La càmera de Fellini està sempre en el lloc adequat, exactament on ha d'estar en cada presa. El més important de tot és que mai ets conscient de la càmera: ell mai presumeix de direcció. Mai té angles de la càmera que et distreguin. Segueix la història. Jo vaig al cinema a que m'entretinguin, com feia Federico, i no m'agrada ser conscient de la presència evident del director.

La meva pel•lícula preferida de Fellini és la meravellosa La notti di Cabiria (1957). Si hagués treballat en anglès en comptes de fer-ho en italià, hauria estat molt més famós. Fins i tot quan fallava, era gran. Resultava sorprenent quantes vegades les seves pel•lícules van fracassar i, no obstant això, ell tenia la sort de tornar a treballar. Aquesta era un avantatge d'haver treballat a Itàlia i no a Amèrica. El que ni ell ni jo vam tenir va ser el luxe que un Spielberg té. Imagineu-vos fer pel•lícules que donin tants diners que un pugui fer el que vulgui! Allà on anèssim, la gent acostumava a preguntar-nos a cadascun de nosaltres el mateix: «Mr. Wilder, quan farà vostè la seva propera pel•lícula?» «Mr. Fellini, quan farà vostè la seva propera pel•lícula?» I tots dos no podíem respondre cap altra cosa que: «Quan pugui... si em deixen.» A la sala de cinema, sempre reconeixes a un film de Fellini. Té un estil individual. Hi ha coses que no pots aprendre en un curset. Has nascut amb això. En la vida, quan estaves amb Fellini, sempre sabies que no estaves amb ningú més. Ell estava en la seva pròpia òrbita. Quan algú com Fellini mor, no hi ha forma de transmetre la seva fórmula, perquè no hi ha cap fórmula. El que ell feia sortia de la persona, d'ell. La gent estudia, i analitza i copia, i potser algú arribi al punt en què es digui: «La seva pel•lícula és com les de Fellini.» Però només pot ser com Fellini. Quan no pots transmetre-ho, això és l'autenticitat.

Billy Wilder

Chandler, Charlotte. Yo, Fellini. Barcelona: Seix Barral, 1995.

Consulteu altres dossiers elaborats per la Biblioteca del Cinema

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

- 8 1/2 (DVD). Barcelona: Cameo Media, DL 2008.

- Almas sin conciencia (Il bidone)(DVD). L'Hospitalet de Llobregat: Filmax Home Video, DL 2006.

- Alpert, Hollis. Federico Fellini: biografía. [Madrid]: Torres de papel, cop. 2015.

- Amarcord (DVD). [Madrid]: Warner Home Video España, cop. 2004.

- Angelucci, Gianfranco. Segreti e bugie di Federico Fellini: il racconto dal vivo del più grande artista del '900: misteri, illusioni e verità inconfessabili. Cosenza: Luigi Pellegrini, 2013.

- Baxter, John. Fellini: biografía. Barcelona: Ediciones B, 1994.

- Bertozzi, Marco. Biblio Fellini: volume 1. Roma: Scuola Nazionale di Cinema: Fondazione Federico Fellini, 2002.

- Bertozzi, Marco. Biblio Fellini: volume 2. Roma: Scuola Nazionale di Cinema : Fondazione Federico Fellini, 2003.

- Boccaccio 70 (DVD). L'Hospitalet de Llobregat: Filmax, DL 2003.

- Bondanella, Peter. The Films of Federico Fellini. Cambridge: Cambridge University Press, 2002.

- Borderie, Roger [et al.]. Fellini. Aix-en-Provence: L'Arc, 1971.

- Caparrós Lera, José María. Una Historia del cine a través de ocho maestros: Lang, Vidor,Fellini, Tati, Berlanga, Truffaut, Polanski, Altman. Madrid: Ediciones Internacionales Universitarias, 2003.

- Casanova (DVD). Madrid: Research Entertainment], cop. 2015.

- Chandler, Charlotte. Yo, Fellini. Barcelona: Seix Barral, 1995.

- Ciment, Michel [et al.]. Federico Fellini. Paris: Rivages, 1988.

- El Cine pintado por Fellini: Sala de exposiciones de la Filmoteca Española, Palacio de Perales, junio-septiembre de 2007. Madrid: Filmoteca Española, 2007.

- La Ciudad de las mujeres (La città delle donne)(DVD). Madrid: Sherlock Home Video, DL 2005.

- Collet, Jean. La Création selon Fellini. Paris: José Corti, 1990.

- Colón Perales, Carlos. Fellini o Lo fingido verdadero. Sevilla: Alfar, 1994.

- Colón Perales, Carlos. Rota-Fellini: la música en las películas de Federico Fellini. Sevilla: Universidad de Sevilla, 1981.

- Del Buono, Oreste. Federico Fellini. Monza: Circolo Monzese del Cinema, 1965.

- La Dolce vita (DVD). Colmenar Viejo: Suevia Films, [2007].

- Fava, Claudio G. I Film di Federico Fellini. [Roma]: Gremese, [1981].

- Federico Fellini (DVD). Barcelona: Manga Films, DL 2003.

- Federico Fellini. Jesús Angulo ; Joxean Fernández (eds.). Donostia: Donostia Kultura, 2011.

- Federico Fellini: el circ de les il•lusions. Barcelona: Fundació la Caixa, DL 2010.

- Fellini and Manara: el viaje de G. Mastorna. Barcelona: Ediciones B, 1996.

- Fellini au travail (DVD). [Paris]: Carlotta Films, cop. 2009.

- Fellini e la sua musa: disegni inediti della collezione Liliana Betti. Domenico Montalto (ed.). Milano: Skira, 2008.

- Fellini, Federico. Algún día haré una bella historia de amor: conversaciones con Federico Fellini. Barcelona: Gedisa, 1985.

- Fellini, Federico. El Viaje de Mastorna. Madrid: Ollero & Ramos, 1995.

- Fellini, Federico. Federico Fellini. Paris: Seghers, 1970.

- Fellini, Federico. Federico Fellini. Roma: Attività Cinematografiche Italiane, 1986.

- Fellini, Federico. Federico Fellini: aux sources de l'imaginaire. Paris: Lettres Modernes, 1981.

- Fellini, Federico. Fellini por Fellini. Madrid: Fundamentos, 1998.

- Fellini, Federico. Il Libro dei sogni. Milano: Rizzoli, 2007.

- Fellini: los rostros de la nave. València: Filmoteca Valenciana, DL 1987.

- Fellini-Satiricón (DVD). [Barcelona]: Regia Films, DL 2010.

- Giacovelli, Enrico. Tutti i film di Federico Fellini. Torino: Lindau, cop. 2002.

- Ginger & Fred (DVD). Madrid: Suevia Films, 2004.

- Giulietta de los espíritus (Giulietta degli spiriti)(DVD). Torrelodones: Vellavision, DL 2005.

- Grau, Jordi. Fellini desde Barcelona. Barcelona: Àmbit, D.L. 1985.

- Historias extraordinarias (Histoires extraordinaires)(DVD). Madrid: Sherlock Home Video, DL 2006.

- Intervista (DVD). Madrid: Avalon, DL 2006.

- Los Inútiles (I vitelloni)(DVD). Torrelodones: Vellavision, DL 2003.

- El jeque blanco (Lo Sceicco bianco)(DVD). Madrid: Universal Pictures, cop. 2006.

- Kezich, Tullio.  Federico Fellini: il libro dei film. Milano: Rizzoli ; Rimini: Fondazione Federico Fellini, 2009.

- Kezich, Tullio. Fellini. Milano: Camunia editrice, 1988.

- Kezich, Tullio. Fellini: la vida y las obras. Barcelona: Tusquets, 2007.

- Labirintio Fellini (DVD). Bologna: Cineteca di Bologna: 2010.

- Latorre, José María. Federico Fellini. "Dirigido por", núm. 9 (enero 1974).

- Lupi, Gordiano.  Federico Fellini: [a cinema greatmaster]. Milano: Mediane, 2009.

- Maggiore, Laura. Fellini e Manara: tra misterio, esoterismo ed erotismo. Sicilia: Navarra, 2011.

- Méjean, Jean-Max. Fellini, un rêve, une vie. Paris: Éditions du Cerf, 1997.

- Meunier, Emmanuelle. Fellini et Casanova. Saint-Denis: Presses Universitaires de Vincennes, cop. 2014.

- Mollica, Vincenzo. Fellini mon ami. [Monaco]: Éditions du Rocher, 1994.

- Mollica, Vincenzo. Fellini: parole e disegni. Torino: Einaudi, cop. 2000.

- Neutres, Julien. Et Fellini fonda Rome...Paris: Le cherche midi, cop. 2013.

- Pecori, Franco. Federico Fellini. Firenze: La nuova Italia, 1974.

- Pedraza, Pilar. Federico Fellini. Madrid: Cátedra, 1993.

- Perspectives on Federico Fellini. Peter Bondanella ; Cristina Degli-Esposti. New York: G. K. Hall ; Toronto: Maxwell Macmillan Canada, 1993.

- Pieri, Françoise. Federico Fellini: conteur et humoriste. Perpignan: Institut Jean Vigo, 2000.

- Quintana, Àngel. Federico Fellini. Paris: Cahiers du cinéma, cop. 2011.

- Renzi, Renzo. Federico Fellini. Lyon: SERDOC, 1960.

- Rohdie, Sam. Fellini lexicon. London: British Film Institute, 2002.

- Roma (DVD). Madrid: Diario El País, DL 2008.

- Sangberg, Monica. El Somni de Fellini. Barcelona: Destino, 1994.

- Stourdzé, Sam. Fellini: la grande parade. Paris: Anabet: Jeu de Paume, 2009.

- La Strada (DVD). Madrid: Avalon, DL 2005.

- Stubbs, John C. Fellini's portrait of the artist as creative problem solver. “Cinema Journal”, vol. 41, núm. 4 (2002), pàg. 116-131.

- Trelles Plazaola, Luis. El Cine de Federico Fellini. Puerto Rico: Universidad de Puerto Rico, 1973.

- L'Ull de Fellini: homenatge. Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya, 1994.

- Vilallonga, José Luis. Fellini. Paris: Michel Lafont: Ramsay, cop. 1993.