Introducció
La Nouvelle Vague va ser un moviment cinematogràfic francès que va començar a finals dels anys cinquanta i va aconseguir el seu cim en 1962, que va buscar la innovació tant en els temes com en la tècnica. El moviment, una resposta a la moribunda indústria cinematogràfica francesa, va rebre el seu major impuls per part d'un petit grup d'entusiastes del cinema que van començar les seves carreres escrivint per a la revista Cahiers du Cinéma i que van anar especialment influïts per la crítica cinematogràfica d'un dels fundadors de la publicació, André Bazin. Aquests crítics, François Truffaut, Claude Chabrol, Jean-Luc Godard, Eric Rohmer, Jacques Rivette, van escriure en contra de les pràctiques cinematogràfiques tradicionals i predictibles i van advocar per un estil més individual de realització cinematogràfica sota la inspiració i la visió individuals del director.
Es considera que la primera pel·lícula de la Nova Ona francesa és Le Beau Serge (Claude Chabrol, 1958) encara que l'any 1959 va assenyalar la veritable aparició del moviment amb l'honest i gens sentimental retrat autobiogràfic d'un jove alienat en Les quatre-cent coups, la brillant narració d'Alain Resnais d'una història d'amor entre un home japonès i una dona francesa destrossats pels records de la Segona Guerra Mundial a Hiroshima mon amour (1959) i l'homenatge irreverent, freturós de sentimentalismes i còmic, al cinema de gàngsters nord-americà de Godard en Á bout de souffle (1959). A causa de l'aclamació crítica i a la popularitat internacional d'aquestes pel·lícules, en els dos anys següents la indústria cinematogràfica francesa va finançar obres d'uns 60 nous directors, encara que només un petit grup d'aquests cineastes van tenir prou èxit comercial per continuar amb les seves carreres.
Encara que els directors de la Nouvelle Vague es caracteritzen per aproximacions i sensibilitats individuals diferents, els següents elements es consideren fonamentals en el moviment: (1) un tractament irreverent, no tradicional i generalment no sentimental dels personatges; (2) una estructura de la trama vaga, realista o innovadora; (3) l'ús de càmeres i d'equipament lleuger i portàtil que dóna com resultat una imatge i so més espontanis i realistes; (4) molt rodatge en localitzacions i a l'aire lliure; (5) un muntatge el·líptic, que crida l'atenció sobre la relació entre les imatges, així com entre la imatge i el so, i sobre el propi mitjà; (6) experimentació amb l'espai i el temps fílmics; (7) al·lusions a pel·lícules anteriors per assenyalar la continuïtat i la discontinuïtat de la tradició, per fer un comentari sobre la qualitat autorreflexiva de la pròpia obra com a pel·lícula, i també per retre homenatge a directors i pel·lícules concrets i (8) una actitud existencialista general davant un univers absurd, i especialment davant el comportament i l'acció humanes. Naturalment, han d'establir-se distincions entre les obres d'inclinació més romàntica de Truffaut, el radicalisme polític de Godard, l'experimentació éstructural de Resnais, la sensibilitat moral de Rohmer, la teatralitat de Rivette i l'eclecticisme de Louis Malle.
Algunes altres pel·lícules aclamades d'aquest període són: Tirez sur le pianiste (François Truffaut, 1960), Jules et Jim (François Truffaut, 1961), Vivre sa vie (Jean-Luc Godard, 1962) i L’Année derniére à Marienbad (Alain Resnais, 1961). La majoria d'aquests directors posteriorment evolucionaren cadascun a la seva manera, però és inqüestionable l'impacte que va tenir la Nouvelle Vague sobre el cinema internacional, un impacte que contribuiria a alliberar cinema dels Estats Units i Alemanya, per exemple, del convencionalisme i la tradició, i a promoure el cinema d'autor en aquests països.
Konigsberg, Ira. Diccionario técnico Akal de cine. Tres Cantos (Madrid): Akal, cop. 2004.
Consulteu altres dossiers elaborats per la Biblioteca del Cinema
Bibliografía
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
- Aristarco, Guido. La Nouvelle vague. Monza: Circolo Monzese del Cinema, 1961.
- Baecque, Antoine de. La Nouvelle Vague: portrait d'une jeunesse. Paris: Flammarion, 1998.
- Bazin, André. Le Cinéma français de la libération à la Nouvelle Vague: 1945-1958. Paris: Cahiers du cinéma, cop. 1998.
- Billard, Pierre. L'Âge classique du cinéma français: du cinéma parlant à la Nouvelle Vague. [Paris]: Flammarion, 1995.
- Bocêk, Jaroslav. Looking back on the new wave. Prague: Ceskoslovensky Filmexport, 1967.
- Borde, Raymond ; Buache, Freddy ; Curtelin, Jean. Nouvelle vague. Lyon: SERDOC, [196?]
- Cine francés 1945-1959: de la posquerra a la Nouvelle Vague. "Nosferatu", núm. 48-49 (jun. 2005), 216 pàg.
- Cine-club Fuente Pizarro (Madrid). Creación y ruptura de la "Nouvelle vague". Madrid: el Cine-club, 1974.
- Cineteca Nacional (Mèxic). Nouvelle vague: una visión mexicana. México D.F: Cineteca Nacional, 2008.
- Clouzot, Claire. Le Cinéma français depuis la nouvelle vague. Paris: Fernand Nathan: Alliance Française, D.L. 1972.
- Curi, Giandomenico. Il Cinema francese della nouvelle vague. Roma: Studium, 1977.
- Dal Cinema al cinema: la nuova critica e le origini delle nouvelles vagues. Sandro Toni ; Paola Cristalli (ed.). Ancona: Transeuropa: Cinegrafie, 1997.
- Douchet, Jean. Nouvelle vague. Paris: Cinémathèque Française : Hazan, 1998.
- En torno a la Nouvelle vage: rupturas y horizontes de la modernidad. Carlos F. Heredero, José Enrique Monterde (ed.). València: Institut Valencià de Cinematografia: Festival de Cine de Gijón: CGAI: Filmoteca de Andalucía, 2002.
- Esquenazi, Jean-Pierre. Godard et la société française des années 1960. Paris: Armand Colin, cop. 2004.
- Fernández Cuenca, Carlos. Testimonios de la "Nouvelle vague". Madrid: Filmoteca Nacional de España, 1965.
- Flash-back sur la Nouvelle Vague. Conde-sur-Noireau: Corlet ; [Paris]: Télérama, 2002.
- Frodon, Jean-Michel. L'Âge moderne du cinéma français: de la Nouvelle Vague à nos jours. [Paris]: Flammarion, 1995.
- Galera, Albert. Anna Karina: la princesa de la Nouvelle vague. Barcelona: Alrevés, 2011.
- Godard, Jean-Luc. Histoire(s) du cinéma. Paris: Gallimard: Gaumont, 1998.
- Historia general del cine: Nuevos cines: años 60. José Enrique Monterde ; Esteve Riambau (ed.). Madrid: Cátedra, 1995.
- In focus: the French New Wave at fifty: pushing the boundaries. “Cinema Journal”, vol. 49, núm. 4 (Summer 2010), pàg. 135-166.
- Kast, Pierre [et al.]. Nouvelle vague: cien nombres para una nueva ola. València: Fundació Municipal de Cinema: Fernando Torres, 1984.
- Kline, T. Jefferson. Screening the text: intertextuality in new wave french cinema. Baltimore ; London: Johns Hopkins University Press, 1992.
- Marie, Michel. La Nouvelle vague: una escuela artística. Madrid: Alianza, cop. 2012.
- Memba, Javier. La Nouvelle vague: la modernidad cinematográfica. Madrid: T&B, 2009.
- Neupert, Richard. A History of the French new wave cinema. Madison, Wisconsin: University of Wisconsin, cop. 2002.
- Neupert, Richard. The New Wave’s American reception. “Cinema Journal”, vol. 49, núm. 4 (Summer 2010), pàg. 139-145.
- The New wave: critical landmarks. Peter Graham (ed.). London: Secker and Warburg : British Film Institute, 1968.
- Nouvelle Vague. Roberto Turigliatto (ed.). Torino: Festival Internazionale Cinema Giovani, [1985]
- La Nouvelle Vague. “L'Art du Cinéma, ”, núm. 55-56 (automne-hiver 2007). 71 pàg.
- Nouvelle Vague: 1958-1962. En Baecque, Antoine de ; Toubiana, Serge. François Truffaut. Paris: Gallimard, 1996. Pàg. 183-175.
- La Nouvelle Vague 25 ans après. Jean-Luc Douin (ed.). Paris: Éditions du Cerf, 1983.
- La Nouvelle vague: sus protagonistas: Claude Chabrol, Jean-Luc Godard, Jacques Rivette, Eric Rohmer, François Truffaut. Barcelona [etc.]: Paidós, cop. 2004.
- La Nouvelle vague: Claude Chabrol ...Antoine de Baecque ; Charles Tesson (ed.). Paris: Cahiers du cinéma, cop. 1999.
- Nouvelle vague: cuarenta años. "Nickel Odeon", núm. 12 (otoño 1998), 223 pàg.
- Nouvelle Vague: el cine sin dogmas (VHS>DVD).[s.l.: 2007]
- Nouvelle vague: forme, motivi, questioni. Luca Venzi (ed.). Roma: Fondazione Ente dello Spettacolo, 2009.
- Nouvelle vague: una revolución tranquila: ciclo de cine. Vicente Ponce (ed.). València: Museu Valencià de la Il•lustració i de la Modernitat,DL 2006.
- Nouvelle vague: une légende en question. "Cahiers du cinéma", hors-série ([déc.] 1998), 98 pàg.
- Riambau, Esteve. El Cine francés 1958/1998: de la Nouvelle Vague al final de la escapada. Barcelona: Paidós, 2002.
- Sellier, Geneviève. French New Wave cinema and the legacy of male libertinage. “Cinema Journal”, vol. 49, núm. 4 (Summer 2010), pàg. 152-158.
- Siclier, Jacques. La Nueva Ola. Madrid: Rialp, 1962.
- Siclier, Jacques. Nouvelle vague? Paris: Éditions du Cerf, 1961.
- Tassone, Aldo. Que reste-t-il de la Nouvelle Vague? Paris: Stock, cop. 2003.
- Truffaut, François. Une Certaine tendance du cinéma français. “Cahiers du cinéma”, núm. 31 (janv. 1954), pàg. 15-29.
Films