Si la gran objecció atribuïble a Ken Loach és que es repeteix, benvingut sigui. D’això, fa uns anys, se’n deia cinema d’autor. Si, en aquest cas, el segell d’aquest sacseig de l’Imperi britànic incomoda perquè és polític, la raó s’ha de buscar en les lacres socials tan inesgotables com en perpètua renovació. El cineasta ja havia tractat el tema de la immigració a Carla’s Song i Bread & Roses, però a It’s a free world... fila més prim i afegeix la denúncia de les empreses de contractació temporal d’immigrants, legals i il·legals, procedents de l’Est o d’Iran. La novetat resideix en la protagonista, una víctima de la precarietat laboral a qui les circumstàncies converteixen  en depredadora d’una classe social inferior a la seva. L’heroïna, guapa, rossa i que respon al nom d’Angie (Kierston Wareing), es converteix en dimoni a través de la primera de les contradiccions derivades de contractar immigrants legals sense disposar de llicència fiscal, de la violència en la televisió i la real, o de guanyar molts diners i no pagar. Loach navega entre elles amb pols ferm i la mirada impecable de qui assumeix el paper de cronista d’un món suposadament lliure i del qual les seves monstruositats no admeten un altre traç que no sigui majúscul.
 

Esteve Riambau. “Fotogramas”, núm 1973 (mayo 2008), pàg. 20.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Hernández, Esteban. Sobrevivir en el nuevo mundo. “Dirigido por”, núm. 375 (feb. 2008), pàg. 32-33.
• Kausch, Franck. It's a Free World!: du mécanique plaqué sur du vivant. “Positif”, núm. 563 (janv. 2008), pàg. 7-8.
• Leigh, Jacob. The Cinema of Ken Loach: art in the service of the people. London; New York: Wallflower, 2002.
• McKnight, George. Agent of challenge and defiance: the films of Ken Loach. Trowbridge: Flicks Books, 1997.
• Simon, Alissa. It’s a free world… "Variety”, vol. CDVIII, núm. 4 (Sept. 10, 2007), pàg. 88.