Kaos

El cinema dels germans Taviani s’ha mostrat multiforme al llarg de la seva carrera, a mesura que assajaven diferents metodologies. Una vegada i una altra ens han demostrat que per ells la cultura és una cosa tan lligada a la literatura com a l’antropologia, a la psicologia com a l’etnografia, a la Història amb majúscula com a les històries que corren de boca en boca pels pobles... I amb Kaos (Paolo Taviani i Vittorio Taviani, 1984), per si no n’hi hagués prou, van deixar molt clar que, des del seu punt de vista, no hi ha una idea unitària d’Itàlia i tampoc una idea unitària de què és una pel·lícula.

En aquesta adaptació lliure de Novelle per un anno de Luigi Pirandello, a través de quatre relats i un epíleg, els germans Taviani retornen al paisatge sicilià, on anteriorment havien rodat Un uomo da bruciare (Valentino Orsini, Paolo Taviani i Vittorio Taviani, 1962) i descobreixen el sediment que deixa la cultura ancestral. En aquest cas, més que una pel·lícula amb aroma documental, el que fan sembla més una pel·lícula documentada, per sobre de tot perquè no tracten el present, com en el seu primer llargmetratge, sinó el passat. Les imatges no persegueixen ni l’objectivitat periodística ni la recreació fictícia; busquen un terme mig. Per una banda, pretenen apartar el nus argumental del temps, per així tornar-lo immortal; i per altra, volen mantenir el seu compromís amb la realitat perquè serveixi d’alguna cosa als espectadors. La càmera rastreja la peculiar topografia del terreny on té lloc cadascuna de les històries, fent que passat i present es fonguin en un sol pla.

De la mateixa manera que Luigi Pirandello va fundar el naturalisme teatral amb algunes de les seves obres, els germans Taviani funden a partir d’aquesta pel·lícula el realisme teatral, en el qual hi ha la fusió absoluta entre l’home i la naturalesa. Potser això explica que Kaos intenti harmonitzar sentiments tan oposats en els diferents relats, com l’amor i l’odi a “L’altro figlio” i la por a “Mal di luna”, el pragmatisme capitalista amb l’humanisme proletari a “La giara” o la mort i la comèdia a “Requiem”.

Totes aquestes oposicions li proporcionen part de la seva força a la pel·lícula que a més a més acaba recordant-nos com fins i tot en una mare morta s’hi pot trobar consol, similar al que rep en l’epíleg Luigi Pirandello del fantasma de la seva progenitora quan aquesta li explica el  viatge que va fer ella amb la seva família fa uns anys, en el qual de cop i volta es confon la fugida i la diversió, la tristesa i l’alegria, durant una breu parada. Aquella contínua tensió entre sentiments oposats es pot percebre en els personatges de les diferents històries, amenaçats per sentiments ambivalents cap aquells qui els rodegen.

Rodríguez, Hilario J. Después de la revolución: el cine de los hermanos Taviani. Madrid: Calamar; Huesca: Festival de Cine de Huesca, cop. 2007.
 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Accialini, Fulvio; Coluccelli, Lucia. Paolo e Vittorio Taviani. Firenze: La nuova Italia, 1979.
• Adair, Gilbert. La tragedia dell'arte. “Sight & Sound”, vol. LIV, núm. 1 (Winter 1984 - 1985), pàg. 63-64.
• Amiel, Mireille; Kermabon, Jacques. Kaos. “Cinéma”, núm. 313 (janv. 1985), pàg. 30-31.
• Baldeschi, Jaurès. Sotto il segno dei Taviani: i film 1962-2014. Castelfiorentino: Circolo del Cinema Angelo Azzurro; San Maniato: La conchiglia di Santiago, 2015.
• I Fratelli Taviani, ovvero: il significato dell'esagerazione. Parma: Nuovi Quaderni, 1974.
• Gili, Jean A.; Taviani, Paolo. Paolo et Vittorio Taviani: entretien au pluriel. Lyon: Institut Lumière ; Arles: Actes Sud, cop. 1993.
• Iannone, Pasquale. Landscape artists. “Sight & Sound”, vol. XXVI, núm. 9 (Sept. 2016), pàg. 94-95.
• Kaos (DVD). Madrid: Suevia Films, [2007].
• Legrand, Gérard. Kaos, contes siciliens. Ne pas oublier Girgentû. “Positif”, núm. 287 (janv. 1985), pàg. 68-69.
• Micheli, Sergio. Pirandello in cinema: da "Acciaio" a "Káos". Roma: Bulzoni, cop. 1989.
• Philippon, Alain. Contes de la lune vague. “Cahiers du Cinéma”, núm. 367 (janv. 1985), pàg. 36-37.
• Rodríguez, Hilario J. Después de la revolución: el cine de los hermanos Taviani. Madrid: Calamar; Huesca: Festival de Cine de Huesca, cop. 2007.
• Torreiro, Mirito. Kaos: la soledad de un gran país: Sicilia. “Dirigido por”, núm. 135 (abril 1986), pàg. 45-47.