Eve

Joseph Losey eleva l’amoral figura d’Eva (Jeanne Moreau) aclamant-la com el paradigma de la dona. La seva presentació a Venècia ens la mostra en una posició que recorda poderosament a les “majas” de Goya (una reproducció de La maja desnuda apareixerà en el film en un moment determinat). Així mateix, en el bloc desenvolupat a l’apartament de Tyvian (Stanley Baker) (en el qual han irromput ella i l’amant), el cineasta concep un dels plans més poderosos de tota la seva carrera quan ella es disposa a pujar les escales i dirigir-se a la seva habitació. Losey la planifica des de sota dels graons, situada a una altura de superioritat respecte als barons que l’envolten; com si estigués emplaçada en un pedestal, molt per sobre del Bé i del Mal o de qualsevol altre precepte terrenal. Aquest caràcter gairebé diví que, en més d’una ocasió, li és atorgat al personatge femení (provocativament enfrontat a la seva condició de prostituta) s’esbossa des del mateix inici mitjançant els plans de l’exterior de la catedral i les cites bíbliques que fan referència al Gènesi, al naixement de tot.

Una tesi meravellosament completada amb la fusió entre Eva i l’aigua. L’aigua del bany de Tyvian, la de la pluja nocturna, o la dels canals de Venècia; tot això en el primer bloc, quan ella i l’escriptor es coneixen. Losey, tot i això, mostra el revers tenebrós d’aquest principi: la novia de Tyvian trobarà la mort mentre condueix una llanxa motora, el seu enterrament (igual que va ser abans la seva boda) se celebrarà en els carrers inundats de la ciutat. Així mateix, Eva, al final del film, es dirigeix cap al port després d’haver infligit una darrera humiliació a Tyvian.

Els contrastos, i de nou, la dualitat prenen l’absolut protagonisme d’una pel·lícula en la qual Losey presenta una de les posades en escena més sublims i depurades de tota la seva trajectòria cinematogràfica. Una peça en la qual, sens dubte, les seves mutilacions (els productors la van retallar de 155 a 111 minuts) ens priven d’assimilar-la amb absoluta plenitud, però tan complexa i subjugant que el conjunt desprès té una capacitat de fascinació com poques vegades s’ha pogut observar al llarg de la història del cinema.

Vallet, Joaquín. Joseph Losey. Madrid: Cátedra, 2010.
 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Bantcheva, Denitza. L'Univers de Joseph Losey. Conde-sur-Noireau: Corlet; [Paris]: Télérama, 2000.
• Bourguignon, Thomas. Eva. Dans Venise la grise. “Positif”, núm. 382 (déc. 1992), pàg. 98-99.
• Caute, David. Joseph Losey: a revenge on life. London; Boston: Faber and Faber, 1994.
• Cremonini, Giorgio. Joseph Losey. Firenze: La nuova Italia, 1981.
• Gardner, Colin. Joseph Losey. Manchester; New York: Manchester University Press, 2004.
• James, Nick. In search of poshlust time. “Sight & Sound”, vol. XIX, núm. 6 (June 2009), pàg. 30-32,35-36,38,40.
• Joseph Losey. Quim Casas, Ana Cristina Iriarte (ed.). Donostia-San Sebastián: Donostia Zinemaldia-Festival de Cine San Sebastian ; Madrid: Filmoteca Española, septiembre 2017.
• Leahy, James. The Cinema of Joseph Losey. London [etc.]: A. Zwemmer, 1967.
• Martini, Emanuela. Joseph Losey. [Torino]: Torino film festival; Milano: Il Castoro, cop. 2012.
• Milne, Tom. Conversaciones con Joseph Losey. Barcelona: Anagrama, 1971.
• Monterde, José Enrique. Eva, Joseph Losey. “Dirigido por”, núm. 342 (feb. 2005), pàg. 68-69.
• Palmer, James. The Films of Joseph Losey. Cambridge: Cambridge University Press, 1993.
• Rham, Edith. Joseph Losey. London: Deutsch, 1991.
• Rissient, Pierre. Losey. Paris: Éditions Universitaires, cop. 1966.
• Vallet, Joaquín. Joseph Losey. Madrid: Cátedra, 2010.