Qui êtes-vous, Polly Maggoo?

Qui êtes-vous, Polly Maggoo?  és un atac al món modern, una sàtira de la moda i els mitjans de comunicació, mostrats d’una manera molt idiotitzada. El film comença amb un exemple perfecte d’aquest l’estil satíric, una brillant representació perfectament equilibrada entre l’exageració dels dibuixos animats i la precisió brutal d’un espectacle de moda. Amb els espectadors i celebritats del món de la moda situats al voltant d’una habitació (i fent silenci davant la reina de les abelles, l’influent editor d’una prestigiosa revista) un dissenyador important desvela la seva darrera creació: roba fabricada amb metall laminat, amb forats pels braços, cames i els caps de les models despullades, que fan un esforç per mantenir-se elegants (i evitant fer-se mal) mentre exhibeixen aquests vestits. 

Després d’establir aquestes pautes, Klein ens introdueix a Polly (Dorothy McGowan), una model americana expatriada, que viu i treballa a Paris, i que ha estat escollida com a protagonista del programa de televisió setmanal Qui êtes-vous?. El presentador del show, Grégoire (Jean Rochefort), s’adona al cap de poc que s’està enamorant de Polly, veient amenaçats els seus principis d’objectivitat i sofisticació intel·lectual. Mentre s’esforça per evitar els seus sentiments, tira endavant amb el programa entrevistant a Polly, sotmetent-la a diversos tests, amb la voluntat de trencar la seguretat en sí mateixa que mostra, impertorbable, davant del món.

Qui êtes-vous, Polly Maggoo? És una paròdia del món de la moda, un target fàcil. Però el rol del programa de la televisió, el qual sembla al principi un recurs narratiu, acaba per ser determinant. Si Klein apunta cap a un món superficial, una cultura obsessionada amb la carcassa, la seva crítica més severa no va dirigida al món de la moda, el qual és de manera evident un món de carcasses, sinó que la dirigeix als mitjans de comunicació, els quals se suposen veraços.  Un programa com Qui êtes-vous?, tal com ho veu Klein, és part d’una cultura superficial i insidiosa, ja que vol quedar bé i penetrar a una realitat més profunda. Sota l’aspecte d’un compromís social i cultural, el show ens mostra la creació d’una imatge en el món de la moda, utilitza la realitat com a matèria primera a través de la qual construir l’espectacle (els editors copien i enganxen les paraules de Polly a la seva pròpia voluntat). L’objectiu (inconscient) és el de transformar la realitat en un entreteniment, de crear una imatge del món que representi al món. És un fenomen que encoratja a desvincular-se d’aquestes esferes. Tal com Polly li comenta a Grégoire, “Si el món es desplomés, tot el que us limitaríeu a fer seria gravar-ho”.

Rapfogel, Jared. The delirious fictions of William Klein. “Cineaste”, vol. XXXIII, núm. 4 (Fall 2008), pàg. 20-23.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Clouzot, Claire. William Klein films: Polly Maggoo, also Mister Freedom, M. Ali the greatest, Messiah, Grands soirs, Panaf festival, and Model couple, etc. Paris: Marval: Maison Européenne de la Photographie, cop. 1998.
• Prédal, René. Qui êtes-vous Polly Magoo? “Jeune Cinéma”, núm. 20 (févr. 1967), pàg. 39.
• Rapfogel, Jared. The delirious fictions of William Klein. “Cineaste”, vol. XXXIII, núm. 4, (Fall, 2008), pàg. 20-23.
• Vilardebo, Jeanne. Qui êtes-vous Polly Magoo? “Cinéma”, núm. 111 (déc. 1966), pàg. 113-114.
• Who are you, Polly Maggoo? (Qui êtes-vous, Polly Maggoo?)(DVD). [Irvington, N.Y.]: The Criterion Collection, cop. 2008.