Only Angels have Wings

Ubiquem Only Angels have Wings dins del cinema d’aventures, però mai podríem fer-ho d’una manera convencional; la profunditat i la serietat amb la que és narrat l’argument ens allunyen dels clixés del gènere. La complexitat dels personatges, el seu passat, la tristesa de certes situacions i la presència constant de la mort són els instruments que el director utilitza per a construir aquesta obra tan complexa; tot i així seria erroni dir que es tracta d’una pel•lícula ombrívola i depressiva, més aviat resulta alegre i tremendament vital. El cineasta no s’atura en el dolor ni el presenta com un mal que apareix als personatges de manera fatalista, sinó que ho accepta com part de la vida, ho afronta i ho assumeix, sense pretendre fugir ni esquivar els seus efectes. Tot això ens porta a afirmar que la tensió existent entre el fons i el primer terme de la història és allò que confereix a les seves pel.lícules d’aventures un allunyament absolut de la trivialitat.

Perales, Francisco. Howard Hawks. Madrid: Càtedra, 2005.

Hawks assegurava que tots els passatges d'Only Angels have Wings estaven extrets de la realitat. Ell, personalment, va assistir a la mort d’un pilot que s’havia trencat el coll. Recordava com es va fumar una cigarreta oferta pel seu millor amic i li confessava que sempre havia pensat  com reaccionaria en un moment així. L’amic li va preguntar si havia arribat el moment de comprovar-ho i el moribund li va contestar afirmativament. Tots es van retirar i l’aviador morí sol. Kid fa el mateix. Es fuma el seu darrer cigarro. Després comenta que MacPherson és un bon paio i que es mereix una copa a la seva salut. Carter s’acomiada i Hawks l’enquadra durant uns instants al llindar de la porta, sense mirar enrere. La pluja fa una fina cortina entre la càmera i ell. Es fon a negre.

Entre aquesta escena de tempo calmat i assossegat, apuntalada simplement en una cadenciosa successió de primers plans de Grant i Mitchell, i la que tanca la pel·lícula amb una deliciosa cabriola, quan Carter li demana a Bonnie que es quedi a Barranca però ho fa a la seva manera –utilitzant la moneda trucada amb dues cares que utilitzava Kid per guanyar a les seves apostes- , Hawks situa una escena d’esbiaixada emoció que esdevé un dels millors instants de tot el seu cinema. És el moment de la reconciliació, quan Carter li ofereix a MacPherson la copa de part del finat Kid, aquest l’accepta i es dirigeix cap a una taula amb Judy. Les, Carter i la resta de pilots li diuen que es quedi a beure amb ells. MacPherson té les mans embenades a causa de les cremades. Un d’ells li aguanta el got, l’altra li encén una cigarreta, altre observa darrera seu amb un somriure d’aprovació. Gestos francs, honestos i veritables d’un grup d’homes que viuen al límit. Gestos francs, honestos i veritables d’un director que sabia expressar amb naturalitat i senzillesa les emocions més íntimes dels seus personatges.

Casas, Quim. Howard Hawks: la comedia de la vida. Barcelona: Dirigido por, 1998.

• Beylie, Claude. Seuls les anges ont des ailes. “Image et Son”, núm. 274 (1973), pàg. 119-121.
• Casas, Quim. Howard Hawks: la comedia de la vida. Barcelona: Dirigido por, 1998.
• Dignidad y responsabilidad. En Wood, Robin. Howard Hawks. Madrid: JC Clementine, DL 2005. Pàg. 19-62.
• Grant, Jacques. Seuls les anges ont des ailes. Amérique, terre des hommes. “Cinéma”, núm. 176 (mai 1973), pàg. 131-132.
• Gross, Larry. Hawks and the angels. “Sight & Sound”, vol. 7, núm. 2 (Feb. 1997), pàg. 12-15.
• Gutiérrez-Solana, Ignacio. Sólo los ángeles tienen alas. “Casablanca”, núm. 7-8 (jul.-agosto 1981), pàg. 23-24.
• Latorre, José María. Sólo los ángeles tienen alas. “Dirigido por”, núm. 433 (mayo 2013), pàg. 59.
• Losilla, Carlos. Sólo los ángeles tienen alas: la vida y la muerte. “Dirigido por”, núm. 344 (abr. 2005), pàg. 95.
• Only Angels have wings. En Branson, Clark. Howard Hawks: a jungian study. Los Angeles, Ca: Garland-Clarke: Capra Press, cop. 1987. Pàg. 113-119.
• Only Angels have Wings. En McCarthy, Todd. Howard Hawks: the grey fox of Hollywood. New York: Grove Press, 1997. Pàg. 259-277.
• Sólo los ángeles tienen alas. En Perales Bazo, Francisco. Howard Hawks. Madrid: Cátedra, 2005. Pàg. 220-223.
• Sólo los ángeles tienen alas (Only angels have wings)(DVD). Madrid: Columbia Tristar Home Entertainment: Sony Pictures Home Entertainment, cop. 2005.
• Yacowar, Maurice. Another punctuation in Hawks. “Literature/Film Quarterly”, vol. 4, núm. 3 (Summer 1976), pàg. 286-288.