The Big Sleep

Quan s’exhibeix per primer cop, va ser atacada per violenta i immoral. La seva reputació ha crescut, fora de tota proporció respecte al seu veritable valor, degut precisament a les mateixes qualitats que havien despertat hostilitat als anys quaranta: la violència, el cinisme, les actituds dures i l’humor negre estan de moda ara, com el mateix Bogart. Curiosament, les qualitats reals de The Big Sleep semblen haver estat en gran part oblidades, tant pels seus detractors com pels seus admiradors. La qüestió de l’estil i el mètode és crucial. D’ells depèn la gran diferència existent entre la pel·lícula de Hawks i la novel•la de Chandler, a la que aquella segueix bastant fidelment en termes de narrativa.

El llibre està narrat en primera persona per Marlowe, i el lector queda en tot moment restringit –una limitació tan constrictiva que invalida tot intent de reclamar un interès seriós per Chandler- a la sensibilitat sofisticada i dura de Marlowe, que en cap moment queda posada en el seu lloc en el llibre. Se’ns força a veure a tots els personatges segons la perspectiva de Marlowe, amb el llenguatge d’un cínic que s’ha quedat en l’etapa adolescent i que insisteix reiteradament fins a l’extenuació en el seu propi enginy.

En cap moment i de cap forma intenta Hawks aconseguir un equivalent visual a aquest estil. Ni tampoc ens empresona en l’interior de la ment de Marlowe. Robert Montgomery va intentar fer el mateix amb Lady in the lake, 1946, utilitzant durant tota la pel•lícula la tècnica de la càmera subjectiva, fent que el mateix Montgomery, com Marlowe, només resultés visible quan es mirava al mirall, però en teoria estigués present durant tot el film. De certa manera l’espectador s’havia convertit en Marlowe/Montgomery. Un moment de reflexió hauria revelat la fal•làcia de tot això, però es tracta d’una d’aquelles brillants idees que talents menors s’acostumen a agafar i no deixar anar.

Lluny d’augmentar la participació de l’espectador, la tècnica subjectiva tenia un efecte distanciador perquè resultava excessivament intrusiva. Hitchcock, que generalment propicia la identificació del públic, mai utilitza les tècniques subjectives d’aquesta manera tan ostentosament literal. Quan mirem un mirall no veiem la cara de Robert Montgomery; quan els personatges claven els ulls en nosaltres i ens parlen directament des de la pantalla, aparentment esperant que els responguem, la nostra reacció és embarassos, i som immediatament conscients que no som Philip Marlowe.

Però, quines són les característiques que transformen l’atmosfera de la novel•la de Chandler en la, subtilment diferent, atmosfera de la pel•lícula? Sembla pervers dir això d’una pel•lícula que ha estat lloada o condemnada pel seu caràcter negre i el seu salvatgisme, una pel•lícula que conté set (crec) assassinats i diferents incidents brutals, però aquestes característiques són l’encant i la tendresa. La seva presència coincideix en part amb la de Humphrey Bogart, però no queda totalment explicada per ell. La pel•lícula ens dóna repetidament, i el llibre gairebé mai, una sensació de relacions positives i cordials; al llibre els personatges simplement adopten unes actituds d’un grau variable de duresa.

L’afecte i respecte mutus que sorgeixen tan naturalment entre Marlowe i el general Sternwood a la seqüència inicial és suggerit feblement al llibre, que tampoc ofereix res equivalent a la tendresa, tan simplement expressada, que sorgeix entre Bogart i la noia de la llibreria (Dorothy Malone). Sobretot, aquesta relació entre Bogart i Bacall, que, tot i que el diàleg (en gran part original de Chandler) segueix sent dur i cínic, transmet mitjançant la interpretació una reacció de mútua cordialitat. La petita escena encantadora i divertida on tots dos truquen a la policia i després intenten convèncer a qui estigui a l’altre costat de la línia que era ell qui estava trucant-los a ells, sembla una d’aquelles inspirades col•laboracions improvisades entre el director i els intèrprets.

Wood, Robin. Howard Hawks. Toledo: JC, 2005.
 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

• Ben Cheikh, Slim. Pour en finir avec l'adaptation: The big sleep. “L’Art du Cinéma”, núm. 87-89 (automne 2014), pàg. 11-23.
• Bogdanovich, Peter. The Cinema of Howard Hawks. New York: Museum of Modern Art Film Library, cop. 1962.
• Cantaloube, Thomas. Le grand retour du Sommeil. “Cahiers du Cinéma”, núm. 518 (nov. 1997), pàg. 9.
• Carcassonne, Philippe. En écoutant Le grand sommeil. “Cinématographe”, núm. 42 (déc. 1978), pàg. 71-73.
• Casas, Quim. Howard Hawks: la comedia de la vida. Barcelona: Dirigido, 1998.
• Chandler, Raymond. La Gran dormida. Barcelona: Edicions 62, 1983.
• Décharné, Max. Hardboiled Hollywood. Herts: No Exit Press, 2003.
• Fernández Valentí, Tomás. El sueño eterno. “Dirigido por”, núm. 433 (mayo 2013), pàg. 51.
• Focus on Howard Hawks. Joseph McBride (ed.). New Jersey: Prentice-Hall, 1972.
• Galera, Albert. Howard Hawks: el camaleón de Hollywood. Madrid: T&B, mayo 2017.
• Garsault, Alain. Le grand sommeil, découvert et revisité. “Positif”, núm. 446 (avr. 1998), pàg. 74-77.
• Hetebrügge, Jörn. El Sueño eterno. En Film noir: 100 all-time favorites. Paul Duncan, Jürgen Müller (eds.). Colonia: Taschen, cop. 2014. Pàg. 202-206.
• Holmes, Nathan. Pleasures of The big sleep. “CineAction”, núm. 66 (avr. 2005), pàg. 24-28.
• Kuhn, Annette. The big sleep: a disturbance in the sphere of sexuality. “Wide Angle”, vol. 4, núm. 3 (1980), pàg. 4-11.
• Librach, Ronald S. Adaptation and ontology: the impulse towards closure in Howard Hawks' version of The big sleep. “Literature/Film Quarterly”, vol. 19, núm. 3 (July 1991), pàg. 164-175.
• Orr, Christopher. The trouble with Harry: on the Hawks version of 'The big sleep'. “Wide Angle”, vol. 5, núm. 2 (1982), pàg. 66-71.
• Perales Bazo, Francisco. Howard Hawks. Madrid: Cátedra, 2005.
• Spécial film noir. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 329-330 (juin 1984), pàg. 2-29,31-138.
• El Sueño eterno (The Big Sleep)(DVD). [Madrid]: Warner Home Video, cop. 2000.
• El Sueño eterno. En Arribas, Víctor. El Cine negro. Madrid : Notorius, cop. 2010. Pàg. 214-221.
• El Sueño eterno. En Balagué, Carles. Las Mejores películas de cine negro. Madrid: JC, DL 2004. Pàg. 79-84.
• Tejero, Juan. ¡Este rodaje es la guerra!: tercera parte : apocalipsis final. Madrid : T&B, cop. 2005.
• Thomson, David. The Big sleep. London: British Film Institute, 1997.
• Wexman, Virginia Wright.Kinesics and film acting: Humphrey Bogart in "The Maltese falcon" and "The big sleep". “Journal of Popular Film and Television”, vol. 7, núm. 1 (1978), pàg. 42-55.