Dossier Film (INCLUDED AT Plenitud expressiva i silenci)
King Vidor parlant sobre alguns aspectes tècnics de la pel•lícula: "A l’escena on el nerviós pare camina desesperadament pel passadís de l’hospital durant el naixement del seu primer fill, volíem comunicar la sensació que molts altres pares estaven passant per aquella mateixa situació i també patien aquella agonia. Volíem tenir un llarg passadís d’hospital que semblés perdre’s en l’infinit. Cedic Gibbons, cap del departament artístic de la MGM, va dissenyar i construir un passadís en perspectiva forçada on cada porta era més petita que l’anterior. Fins i tot vam plantejar-nos posar pares nans davant de cadascuna de les portes en miniatura, però finalment varem decidir posar la multitud de marits ansiosos en un primer pla.
Per les escenes pels carrers de Nova York, vam dissenyar un carro que portava unes, aparentment inofensives, caixes. Però dins d’aquestes hi havia prou espai per una càmera i un operador no gaire alt. Vam fer que aquell invent es passeges des de Bowery fins a Times Square sense que ningú sospités del nostre estratagema".
Vidor, King. Un Árbol es un árbol. Barcelona [etc.]: Paidós, cop. 2003.
Al final de The Crowd la càmera s’allunya amb un bellíssim moviment, i alhora frenètic i aterrador, del trio format per John, Mary i el seu fill, espectadors d’un teatre, integrant-los a la multitud reunida a la sala. La intenció de Vidor és clara: aquí no hi ha herois ni grans homes, sinó éssers comuns que s’entesten en la dura tasca de sobreviure en un escenari gris i mediocre, quan no hostil. La feina segura i monòtona anul·la l’individu, però sense aquesta, es veu esclafat per un món d’inseguretat econòmica sobre el que planeja l’amenaça de la crisi i l’atur. “Només ens adonem de la força que té la multitud quan intentem caminar en contra direcció”, assenyala un dels rètols.
El film de Vidor relata una tragèdia freqüent, quotidiana, en un registre íntim i delicat, amb sensibilitat i lirisme però també amb un dramatisme marcat. El problema d’escollir entre una existència corrent i la satisfacció de poder viure una vida dedicada a la realització personal es planteja, com a tot el cinema social de Vidor, en termes ombrívols: l’elecció no depèn de l’individu sinó de les seves circumstàncies. La tragèdia que presenta The Crowd és la d’un home que va descobrint de mica en mica la seva vulgaritat mentre veu com la seva vida s’escapa, cada dia més intensament, per la pendent del fracàs i la mediocritat: ell és, en definitiva, la multitud, ell és d’aquell tipus de persones que es veuen abocades a trobar la seva única satisfacció en la feina i la família: el seu somni és el mateix que el de la multitud, res el diferencia de la resta.
Latorre, José María...Y el mundo marcha. "Dirigido por", núm. 392 (sept. 2009), pàg. 88-90.
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema