Dossier Film (INCLUDED AT Dossier didàctic 2015-2016)
Encuentros en la tercera fase ha sigut denominada per una part de la crítica com una pel•lícula essencialment religiosa: “És la història d’anar cap a Betlem” escriu Pauline Kael, i Stanley Kauffmann escriu que “no és tant una pel•lícula com un esdeveniment en la història de la fe”. Sempre hi ha hagut tensió entre el tema evangèlic i literatura i cinema de ciència ficció, ja que, malgrat tot, l’espai exterior sovint es confon amb el Cel, i el fet meravellós o la fantasia al cor de molta ciència-ficció és semblant al misteri religiós. Tant la ciència ficció com la religió es dediquen a les especulacions sobre l’infinit, i, estenent una mica més la definició, la Bíblia es podria considerar la primera història de ciència-ficció del món. (...)
Als anys 70, en contrast amb els 50, la por a un holocaust nuclear ja és remota. Actualment el terror immediat són uns altres dimonis que han deixat anar la ciència i la tecnologia: la degradació del mediambient, l'esgotament dels recursos naturals i la sobrepoblació. Ens hem acabat adonant, a contracor, que la tecnologia ha creat problemes que potser en un futur es complicaran més, i no pas resoldran, amb l’aplicació d’encara més tecnologia. (...) En contrast amb la paranoia dels alienígenes invasors de les pel•lícules dels anys 50, veiem ara uns aliens benvolents de Encuentros i una espècie d’eufòria narcisista. L’heroi-infant, Roy Neary, veu el seu desig complert: abandona la seva dona, la seva descendència i les responsabilitats terrenals per tal d’acendir al reialme del cel. Els aliens són tant salvadors com asexuals, querubins poc amenaçants i pares. La seva ciència reemplaça la tecnologia estatunidenca, que ja no funciona, i la seva família espacial a la família nuclear, que ja no funciona. El missatge implícit sembla ser: “Què m’importa si el món s’està podrint i la meva família se’n va a l’infern? Jo tornaré a néixer”.
Gordon, A. Close encounters: the gospel according to Steven Spielberg. “Literature/Film Quarterly”, vol. 7, núm. 3 (1980), pàg. 156-164.
CS, ESO i Batxillerat/CF
Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema
Abans que el petit E.T. es perdés a la Terra, Spielberg ja havia mostrat la seva fascinació pels habitants d'altres planetes en aquesta obra, que és un dels films decisius de la ciència-ficció moderna.
Roy Neary viu obsessionat amb la visió d’uns misteriosos objectes voladors que va observar una nit prop de casa seva, a Indiana. Per altra banda, Jillian Guiler també ha estat testimoni dels mateixos fets, i junts intenten trobar una resposta al misteri que ha alterat les seves vides. Al mateix temps, un grup de científics internacionals comença a investigar les aparicions d’ovnis i altres estranys fenòmens.