Viridiana

Viridiana és una obra de maduresa, clàssica, on quelcom, sense necessitat d'espectacularitats, es troba meditat; a més, les condicions de producció de la pel·lícula, modestes, depassen amb escreix la penúria dels seus films anteriors realitzats a Mèxic. La riquesa i en certa manera l'opacitat de la seva simbologia conflueixen amb el rigor de les rimes, les recurrències, els doblets que, disposats en el film de forma estratègica, atorguen a aquest una densitat gairebé inextricable on cap gratuïtat existeix, al mateix temps que confereix a accions intranscendents sentits misteriosos provocats per la repetició, la inversió o el recordatori. Em proposo examinar alguns d'aquests trets que escapen a un estudi de la posada en escena a escala seqüencial, donada la seva disposició regular però distant en diversos moments del film creant atraccions subtils i simetries inesperades. Com veurem, alguns d'aquests traços es poden analitzar com estilemes d'autor, uns altres, en canvi, formen cohesió i estructura. D'ara endavant distingiré per claredat de l'exposició els símbols que sorgeixen al llarg del film, aquells que procedeixen d'objectes narrativitzats i, per tant, neixen motivats des de l'interior de la diegesi, d'aquells que sorgeixen com a recursos tècnic-lingüístics impostos com a marques d'enunciació.

Respecte als primers, em limitaré a assenyalar l'objecte més estrany que recorre el film, conjuminant sentits diversos i, en ocasions, oposats. Es tracta de la corda. D'extrema densitat, el seu significat no pot ser enterament desentranyat. Aquesta corda és el regal que don Jaime ha ofert a Rita, tal com declara ell mateix, i es converteix en instrument del seu goig en contemplar saltar a la nena. Signe, doncs, de la innocència i la puresa d'una infància juganera i descurada, es torna sospitós a causa de la mirada de l'ancià don Jaime, personatge inclinat, com sabem, a pràctiques fetitxistes. Que aquesta corda no és indiferent als ulls de don Jaime ho demostra el fet que l'esculli com a instrument per perpetrar el seu suïcidi. Així, don Jaime se suïcida penjant-se d'una branca del mateix arbre sota el qual es complaïa la nena a saltar i ell a observar.

Després de tan desafortunat esdeveniment, la corda sobreviu a l'home i reapareix com si res hagués passat en mans de Rita, que segueix servint-se d'ella en el mateix lloc i per a les mateixes finalitats d'aleshores. Fins i tot la nena es fa reprendre per Moncho per la seva indiferència davant el succés i per no respectar els morts. Senyal que no es tracta d'una casualitat. Perdem la pista durant unes quantes seqüències de l'objecte en qüestió, però ho tornem a trobar una nit en la cuina on sopen els nouvinguts captaires i un d'ells, El Cojo, se la hi col·loca a manera de cinturó. El trànsit és ja de per si eloqüent: de les innocents mans de la nena al coll pervers de don Jaime; d'allà, impregnades del cadàver, de nou a les mans de la nena; finalment, a la cintura libidinosa del més indesitjable dels malfactors.

Trànsit, en suma, entre personatges, però també entre parts de l'anatomia, cadascuna de les quals carrega l'objecte de connotacions d'innocència, mort i obscenitat. I malgrat tot la corda no ha conclòs encara el seu itinerari, sinó que en la seva darrera aparició implica al personatge principal, Viridiana, qui recupera tota la constel·lació semàntica assenyalada oferint-li un sentit múltiple, doncs posa en relació l'antiga innocència de la monja, la necrofília de don Jaime (a la qual ja va ser assimilada amb el narcòtic) i el sexe desenfrenat de la xusma. Així, quan El Cojo intenta la violació de la noia, la càmera focalitza metonímicament la resistència d'aquesta per mitjà d'un pla de les seves mans blanques agarrades a les manetes de la corda; després de breu resistència, la pressió de les extremitats de Viridiana cedeix i aquesta s'esvaeix lliurant-se a la terrible abraçada.

Així doncs, el breu recorregut de l'objecte ens permet descriure l'itinerari que el film realitza a través dels seus temes bàsics: la innocència sotmesa a una mirada perversa, la mort, la sexualitat violenta, etc., i, a més, ho fa circulant subreptíciament d'un personatge a un altre: de la nena a don Jaime, d'aquest a la nena de nou, d'aquí al captaire i per fi a les mans de la pròpia Viridiana. ¿No seria, en conseqüència, versemblant realitzar un microanàlisi de les claus de la pel·lícula a partir d'aquest únic objecte de fort valor simbòlic, però insondable en el seu sentit últim? La seva aparent inutilitat narrativa, correlat de la seva enorme i enigmàtica capacitat evocadora, demostra que la corda, com objecte, símbol i recurrència poètica, és un element de cohesió estructural del film.

Sánchez-Biosca, Vicente. Viridiana: Luis Buñuel. Barcelona [etc.] : Paidós, cop. 1999.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

- Aub, Max. Gustavo Alatriste parle de Viridiana. “Positif”, núm. 391 (sept. 1993), pàg. 101-102.

- Buñuel, Luis ; Alejandro, Julio. Viridiana. Madrid: Alma: Plot, 1995.

- La España de Viridiana. Amparo Martínez Herranz (ed.). Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2013.

- Fraile, Antoine. Luis Buñuel, le regard noir du cinéaste sur la société et sur l'âme humaine. “CinémAction”, núm. 151 (juin 2014), pàg. 87-94.

- Fuentes, Víctor. La Mirada de Buñuel: cine, literatura y vida. Madrid: Tabla Rasa, cop. 2005.

- Herrera Navarro, Javier. Luis Buñuel en su archivo: de Los olvidados a Viridiana. Madrid: Fondo de Cultura Económica de España, cop. 2015

- Jones, Julie. A dialog with self: Luis Buñuel's dramatization of identity in four characters played by Fernando Rey. “Cineaste”, vol. 35, núm. 4 (Fall 2010), pàg. 32-37.

- Martin-Márquez, Susan. Coloniality and the trappings of modernity in Viridiana and The hand in the trap. “Cinema Journal”, vol. 51, núm. 1 (Fall 2011), pàg. 96-114.

- Miles, Robert J. Virgin on the edge: Luis Buñuel's transnational trope. “Studies in Hispanic Cinemas”, vol. 2, núm. 3 (2005), pàg. 169-188.

- Olivar, Arnau. Viridiana, setze anys després. [Barcelona]: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1977.

- Poyato Sánchez, Pedro. Las Imágenes cinematográficas de Luis Buñuel: fotografías que se suceden vermicularmente: Un perro andaluz, Viridiana, Ese oscuro objeto del deseo: ejercicios de análisis textual. Valladolid: Caja España, 1998.

- Riera, Emilio G. Viridiana. En The World of Luis Buñuel: essays in criticism. Joan Mellen (ed.). New York: Oxford University Press, 1978. Pàg. 218-243.

- Rodríguez, José Luis. Contamination and transformation: a Kristevan reading of Luis Buñuel's Viridiana. “Studies in Hispanic Cinemas”, vol. 1, núm. 3 (2004), pàg. 169-180.

- Roger, Alain. Viridiana ou le "tableau vivant”. “Iris”, núm. 14-15 (automne 1992), pàg. 169-176.

- Rosenbaum, Jonathan. Viridiana. “Cineaste”, vol. 31, núm. 4 (Fall 2006), pàg. 83-85.

- Russell, Dominique. Buñuel: the gag, the auteur. “Canadian Journal of Film Studies”, vol. 18, núm. 2 (Fall 2009), pàg. 45-65.

- Salvador Marañón, Alicia. De ¡Bienvenido, Mr. Marshall! a Viridiana: historia de Uninci: una productora cinematográfica española bajo el franquismo. [Madrid] : Egeda, DL 2006.

- Salvador, Alicia. Paradojas de la "apertura": el retorno de Buñuel a España: El "caso" Viridiana. “Archivos de la Filmoteca”, núm.47 (jun. 2004), p. 10-47.

- Sánchez-Biosca, Vicente. Viridiana: Luis Buñuel. Barcelona [etc.] : Paidós, cop. 1999.

- Viridiana (DVD). [Barcelona]: Tribanda Pictures, DL 2008.

- Viridiana, la reina novicia. En Barbáchano, Carlos. Luis Buñuel. Madrid: Alianza, cop. 2000. Pàg. 193-196.

- Viridiana. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 428 (janv. 1994).

- Viridiana. En Aranda García, José Francisco. Luis Buñuel: biografía crítica. Barcelona: Lumen, cop. 1969. Pàg. 229-249.

- Viridiana. En Buache, Freddy. Luis Buñuel. Madrid: Guadarrama, 1976. Pàg. 141-153.

- Viridiana. En Césarman, Fernando. El Ojo de Buñuel: psicoanálisis desde una butaca. Barcelona: Anagrama, 1976. Pàg. 161-178.

- Viridiana. En Durgnat, Raymond. Luis Buñuel. Madrid: Fundamentos, 1973. Pàg. 129-133.

- Viridiana. En Edwards, Gwynne. The Discreet art of Luis Buñuel: a reading of his films. London: Marion Boyars, 1985. Pàg. 141-168.

- Viridiana. En Poyato Sánchez, Pedro. El Sistema estético de Luis Buñuel. Bilbao: Universidad del País Vasco, Servicio Editorial = Euskal Herriko Unibertsitatea, Argitalpen Zerbitzua, DL 2011. Pàg. 79-132.

- Viridiana. En Sánchez Vidal, Agustín. Luis Buñuel. Madrid: Cátedra, 1991. Pàg. 223-232.