- Cinema mut  - Charlot - Charles Chaplin - Pobresa - Orfandat

- Humor - Tragèdia - Infància

El chico va ser la primera pel·lícula on Chaplin no va amagar la seva intenció d’expressar tragèdia. Fins aleshores semblava voler recrear la vida només sota el signe de l’humor. Però aquest cop ens presenta un drama banal, i aquest drama, sota el seu signe, pren les característiques d’una obra mestra. Per expressar-ho, Chaplin renuncia a estilitzar els personatges i els decorats. No sobtarà, doncs, que nosaltres situem El chico a una nova etapa de l’obra de Chaplin. Tanmateix, tampoc trenca la seva harmonia. Perllonga Una vida de perros (1918) i ens anticipa ja a Una mujer en París (1923). La manera concisa i escarida d’aquesta darrera cinta ja apareix a El chico. S’ha preguntat quina va ser la intenció que va impulsar Chaplin a realitzar una pel·lícula com aquesta. ¿Acusació de les crueltats de la nostra pretesa filantropia, sàtira contra certes institucions socials, apel·lació al sentit moral de l’home? Sense cap mena de dubte, va haver-hi una miqueta de tot.

“Jo volia, des de feia molt de temps, fer una pel·lícula seriosa que, entre molts d’altres incidents còmics o burlescos, amagués una ironia que despertés compassió amb un sentit de sàtira que subratllés els fragments més grotescos”.

Leprohon, Pierre. Charles Chaplin. Madrid: Rialp, 1961.

Educació Primàri i ESO

• Charles Chaplin mostra de forma humorística la situació de dos personatges en un barri pobre que aconsegueixen sobreviure ajudant-se mútuament, una constant en el seu cinema. Recordes algun moment que sigui difícil per els personatges però que t’hagi fet riure?

• A la pel·lícula hi ha un moment en que el vagabund té un somni: Què podem conèixer del protagonista a través d’aquest somni? És feliç amb la vida que té? Què canviaria?

• La pel·lícula comença explicant l’abandó d’un nadó i com finalment se’l queda un vagabund. Després, coneixerem la història del nen quan ja té 5 anys i com viu amb el vagabund. Com veiem a les imatges inferiors, entre una seqüència i altra hi ha una el·lipsi. Què és una el·lipsi en el cinema i perquè s’utilitza? Amb quin recurs s’il·lustra el pas del temps en el cas d'El chico?

- Chaplin, Charles. El chico: por Charlot. Barcelona: Ràfols, [193-?].

- El Chico (The Kid)(DVD). [Paris]: MK2, cop. 2003.Davis, Phillips. Charles Chaplin. Madrid: Edimat, 1998.

- El Chico. En Riambau, Esteve. Charles Chaplin. Madrid: Cátedra, cop. 2000. Pàg. 263-271.

- El Chico. En  Todas las películas de Charlie Chaplin. Eloy Carbó, Román Bayona, Carlos Sampayo (ed.). Barcelona: RBA, cop. 1994. Pàg. 159-163.

- Introducción a un simbolismo de Charlot. En Bazin, André. Charlie Chaplin. Barcelona: Paidós, 2002. Pàg. 15-26.

- Leprohon, Pierre. Charles Chaplin. Madrid: Rialp, 1961. Pàg. 139-148.

- Marsh, Joss. The tramp, the jew, and the kid. “Early Popular Visual Culture”, núm 3 (ago 2007), pàg 315-335.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema