Fantômas: à l'ombre de la guillotine

La història completa de Fantômas, escrita per Pierre Souvestre i Marcel Allain, és, sense cap dubte, la més àmplia epopeia del crim que s'hagi concebut i realitzat; enfront dels seus trenta-dos volums amb més de 400 pàgines cadascun, resulten poca cosa els volums en què Ponson du Terrail va narrar les gestes de Rocambole. Durant dos anys i mig llargs, des de finals de 1910, Souvestre i Allain llançaven cada mes un nou llibre de la sèrie, que es venia al preu, baratíssim fins i tot llavors, de 65 cèntims i que satisfeia els desitjos d'emocions literàries fortes de milers de lectors.

Va ser Charles Pathé qui va tenir, abans que qualsevol altre productor, la idea de portar al cel·uloide l'enorme llistat d'aventures increïbles que tenien al misteriós Fantômas com a figura central en lluita constant amb el policia Juve. Però la quantitat que Pathé oferia en paga dels drets d'adaptació no va satisfer als autors de l'obra i va bastar una gestió telefònica amb les oficines de Gaumont per obtenir tres vegades més. I Feuillade va assumir la difícil responsabilitat de convertir en pel·lícula algunes de les intrigues criminals de l'extraordinari geni del mal.

Només algunes. Encara que cadascun dels 32 volums constitueixi una trama completa i independent per si mateixa, les seves ramificacions i accions secundàries o complementàries contenen sobrats elements de relat intensíssim, capaços de subministrar matèria abundant per a una col·lecció inacabable de films. Els tres primers redueixen a l'essencial la intricada matèria apassionant dels volums inicials: al maig de 1914 va sortir Fantômas; al setembre va aparèixer Juve contra Fantômas i al novembre va saltar a les cartelleres Le mort qui tue). Al febrer de 1914 prossegueix la sèrie amb un salt en l'ordre fins aleshores seguit de la narració i també amb un significatiu canvi de nom, perquè les situacions preses del volum que es diu “Le policier apache" passen al cinema sota la nova denominació de Fantômas contre Fantômas. I a l'abril acaba la sèrie, en vista de les circumstàncies internacionals que posteriorment serien ombrívoles per a Europa, amb Le faux magistrat, títol menys agressiu per a l'administració de la justícia que l'original imprès: Le magistrat cambrioleur (El magistrat lladre) que podia semblar desagradablement perillós per a la serietat dels tribunals i tampoc era raonable en l'honesta mentalitat conservadora de Louis Feuillade.

Probablement hauria continuat la sèrie de pel·lícules de Fantômas, ja que hi havia materials copiosos per prosseguir un estil truculent que trobava el millor acolliment en el públic de molts països. Però la primera Gran Guerra sobrevolava i en el clima d'inquietud, moral i patriòtica, determinat a França i en tot el continent des de l'assassinat de l'Arxiduc d'Àustria a Sarajevo, amb amenaces a les Cancelleries per l'intercanvi constant de notes diplomàtiques que res de bo presagiaven, ni Feuillade ni Gaumont van creure oportú complaure's per sisena vegada en la glorificació d'un geni del mal que burlava sempre a les forces representatives de la llei i de l'ordre.

Però aquí quedaven els cinc esplèndids films sobre motius concrets de la popularíssima novel·la. Els devots de la creació de Souvestre i Allain eren també, considerablement incrementats, de la versió cinematogràfica. Els cubistes i els presuperrealistas, d’Apollinaire a André Breton, demostraven un entusiasme sense barrera cap a aquests relats de poderosa influència suggestiva, carregats d'una riquesa onírica sense precedents, ni en la literatura ni al cinema. Molts anys després, el gran Jean Cocteau parlaria del “lirisme absurd i magnífic” de Fantômas. Tota aquesta al·lucinant successió de delictes quin més atroç, quin més enginyós, significa portar les coses a situacions límit, com mai fins aleshores s'havia vist en la pantalla.

Embolicat en el seu cenyit vestit negre d'una peça i cobrint-li el rostre un caputxó que només permet distingir el centellejo de les pupil·les temibles, Fantômas domina la nit, el seu regne fatídic. Té mil cares i mil personalitats quan li convé aparèixer en públic, ja sigui en els grans salons de l'aristocràcia, pels quals passeja amb l'autoritat d'un gran senyor, com pels antres dels baixos fons, en els quals imposa el seu domini tot acoquinant als més valerosos apatxes. Si a vegades actua com a genial cervell solitari, unes altres demostra tenir al seu servei àmplies xarxes de còmplices. Sembla que només la distingida Lady Beltham sigui l'única persona que, amb el poder dels llaços amorosos que els lliguen, sàpiga realment qui és i com és Fantômas.

Fernández Cuenca, Carlos. De Fantomas a Judex: homenaje a Louis Feuillade. San Sebastián: Festival Internacional del Cine, 1964.