Dossier Film (INCLUDED AT L'Infinit i més enllà)

2001: a Space Odyssey

2001: una odisea del espacio

Fitxa tècnica

Direcció Stanley Kubrick
Guió Stanley Kubrick i Arthur C. Clarke
Música Richard Strauss i Johann Strauss
Fotografia Geoffrey Unsworth
Interpretació Keir Dullea, Gary Lockwood, William Sylvester, Daniel Richter, Leonard Rossiter, Margaret Tyzack, Robert Beatty
Producció Estats Units
Any 1968

Bibliografia

 

- 2001: l'odyssée de l'espace. “Avant-Scène Cinéma”, núm. 580 (févr. 2011), pàg. 1-121.

- 2001: una odisea del espacio (2001: a Space Odyssey)(BR). [Madrid]: Warner Bros, cop. 2008.

- Ai confini della comprensione: narrazione complessa e puzzle films. Stefano Ghislotti (ed.). Bergamo: Lubrina, cop. 2011.

- Alda, Raúl. 2001: la odisea continúa. Madrid: Jaguar, DL 2000.

- Babiak, Peter E.S. 2001 revisited. “CineAction”, núm. 52 (June 2000), pàg. 62-67.

- Berthomieu, Pierre. L'odyssée de la fin de siècle. L'influence de Kubrick sur la génération Spielberg. “Positif”, núm. 464 (oct. 1999), pàg. 108-110.

- Bizony, Piers. 2001: filming the future. London: Aurum, cop. 1994.

- Chion, Michel. Kubrick's cinema odyssey. London: British Film Institute, 2001.

- Clarke, Arthur C. 2001 : una odissea espacial. Alella: Pleniluni, 1991.

- De Bellis, Jack. 'The awful power': John Updike's use of Kubrick's 2001: a space odyssey in Rabbit redux. “Literature/Film Quarterly”, vol. 21, núm. 3 (July 1993), pàg. 209-217.

- Dumont, Jean Paul. Le Foetus astral: essai d'analyse structurale d'un mythe cinématographique. [Paris]: Christian Bourgois, cop. 1970.

- Eisenreich, Pierre. Au détour d'un monde matriciel. “Positif”, núm. 464 (oct. 1999), pàg. 83-85.

- Elsholz, Jean-Marc ; Chion, Michel. 2001: l'odysée de l'espace. La commutation./ Le grand oeuvre. “Positif”, núm. 464 (oct. 1999), pàg. 82-92.

- Feldmann, H. Kubrick and his discontents. “Film Quarterly”, vol. 30, núm. 1 (Fall 1976), pàg. 12-19.

- Fraisse, Philippe. Le Cinéma au bord du monde: une approche de Stanley Kubrick.  [Paris]: Gallimard, cop. 2010.

- Frayling, Christopher. Intelligent design: the creation of 2001: a space odyssey. “Sight & Sound”, vol. 24, núm. 12 (Dec. 2014), pàg. 18-24.

- Freixas, Ramon ; Bassa, Joan. 2001: una odisea del espacio ; Sopa de ganso. Barcelona: Dirigido, cop. 1994.

- Gelmis, Joseph. Stanley Kubrick. Un film doit être une illumination. “Positif”, núm. 464 (oct. 1999), pàg. 11-22.

- Krämer, Peter. 2001: a space odyssey. London: British Film Institute ; New York: Palgrave Macmillan, 2010.

- Krohn, Bill. De l'influence d'un monolithe: 2001: L'Odyssée de l'espace. “Vertigo”, núm. 13 (1995), pàg. 14-20.

- Leonard, Garry. Technically human: Kubrick's monolith and Heidegger's propriative event. “Film Criticism”, vol. 36, núm. 1 (Fall 2011), pàg. 44-67.

- The Making of Kubrick's 2001. Jerome Agel (ed.). New York: Signet Book, 1970.

- Martín, Miguel Ángel ; Sempere, Antonio ; Reguera, Iván. 2001: un largo camino hacia las estrellas. Málaga: Centro de Ediciones de la Diputación Provincial de Málaga, 2001

- Miller, Mark Crispin. 2001: a cold descent. “Sight & Sound”, vol. 4, núm. 1 (Jan. 1994), pàg. 18-25.

- North, Alex. 2001: a Space Odyssey (CD). [S.l.]: Monolith Music, [2001?].

- Oms, Marcel. L'homme est encore à vivre! “Les Cahiers de la Cinémathèque”, núm. 7 (été 1972), pàg. 22-23.

- Pipolo, Tony. Stanley Kubrick's history lessons. “Cineaste”, vol. 34, núm. 2 (Spring 2009), pàg. 6-11.

- Robinson, David. David and his Goliaths. “Sight & Sound”, vol. 24, núm. 12 (Dec. 2014), pàg. 24-25.

- Roux, Baptiste. Playtime et 2001: la logique d'un système. “Positif”, núm. 511 (sept. 2003), pàg. 63-67.

- Rowe, Christopher. The romantic model of 2001: a space odyssey. “Canadian Journal of Film Studies”, vol. 22, núm. 2 (Fall 2013), pàg. 41-63.

- Sineux, Michel. Maestro, musique!... (Image et son dans le cinéma de Stanley Kubrick). “Positif”, núm. 186 (oct. 1976), pàg. 36-41.

- Soublette, Gastón. Mensajes secretos del cine. Barcelona: Andres Bello, 2001.

- Stanley Kubrick: essays on his films and legacy. Gary D. Rhodes (ed.). Jefferson, North Carolina ; London: McFarland, cop. 2008.

- Stanley Kubrick's 2001: a space odyssey: new essays. Robert Kolker (ed.). New York: Oxford University Press, cop. 2006.

- Talvat, H. 2001, une odyssée de l'espace. “Les Cahiers de la Cinémathèque”, núm. 7 (été 1972), pàg. 17-20.

- El Universo de 2001: una odisea del espacio. José A. Planes Pedreño, José Francisco Montero (eds.). Madrid: Arkadin, cop. 2014.

- Wheat, Leonard. Kubrick's 2001: a triple allegory. Metuchen, N.J ; London: Scarecrow, 2000.

 

 

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema

 

 

 

 

El monòlit, sigui una imatge de Déu, dels extraterrestres, o d’una força còsmica, és una nova manifestació del determinisme que tendeix a governar la visió del món de Kubrick. Des de l’alba de l’home, el simi i després l’home són servidors passius; representen a una autoritat superior que els manipula com són manipulats els soldats de Paths of Glory (Stanley Kubrick, 1957), Alex sota el tractament de Ludovic o Jack pels habitants de l’hotel Overlook. Però el monòlit pot escapar també d’aquesta reducció simbòlica i suposar simplement un impuls vital que empeny l’home a superar-se.

L’oratori de Gyorgy Ligeti que serveix de leitmotiv musical a la presència del monòlit es correspon amb la idea d’Arthur C. Clarke relacionada amb que tota tecnologia força avançada va inseparablement relacionada amb la màgia i quelcom irracional. L’acompanyament de cors ens condueixen al llindar d’allò desconegut, de la mateixa manera que l’ús de Kubrick dels primers compassos d’Així parlà Zaratustra de Richard Strauss ens informa de les seves intencions profundes. Aquest poema simfònic il•lustra la visió nietzschiana com ho fa la pel•lícula de Kubrick. Es corresponen en una recreació artística perfectament autòmat. 2001, a Space Odyssey proposa la mateixa progressió que en Nietzsche el pas del simi a l’home, però en aquest cas el de l’home al superhome (“Què és el simi per l’home? Un escarni o una dolorosa vergonya. I és el que l’home deu ser pel superhome: un escarni o una dolorosa vergonya). El títol que precedeix a la primera part de la pel•lícula “L’alba de l’home” és vàlid per a tota l’obra. El fetus que apareix al final i forma com un segon globus davant de la terra, el nou ésser en el llindar d’una alba nova, és l’expressió de l’etern retorn. Hem vist fins a quin punt Kubrick despullava l’home de la seva individualitat.

El més singular de la pel•lícula és que en el moment on Kubrick planteja la pregunta humana fonamental priva al seu univers de personatges. Aquesta cerca metafísica és consumada únicament per David Bowman després de la mort del seu amic Frank Poole i dels tres savis hibernats. Veiem a la televisió la néta del doctor Floyd i coneixem als pares de Poole, però ignorem les aficions i el passat de Bowman. És l’home abstracte, tal i com el va veure Nietzsche, com el mitjà i no com la fi, com “una corda estesa entre l’animal i el superhome, una corda sobre l’abisme”. El tema de Richard Strauss és conegut com el de “L’enigma de l’univers” i és introduït mitjançant una línia ascendent de tres notes, do-sol-do, número tres que tornem a trobar en la presència de les tres esferes després dels crèdits: la lluna, la terra i el sol, número màgic que és també el de les dimensions conegudes i que queda finalment abolit al passar a la quarta dimensió que el monòlit anunciava a l’aparèixer entre els tres globus.

 

 

2001: a Space Odyssey és rigorosament harmònica fins al punt d’haver il•luminat l’únic llibre d’anàlisi estructural consagrat a la pel•lícula. Per la seva part, Carolyn Gedulg ha destacat la importància del número 4 al film: quatre anys per la seva realització, quatre episodis, quatre milions d’anys, quatre herois (simi, savi, ordinador, astronauta), quatre evolucions (home, màquina, extraterrestre, univers), quatre compositors, un rectangle de quatre costats que apareix quatre cops a la pantalla. Anem més lluny: cadascuna de les quatre parts torna a utilitzar, subtilment, els mateixos leitmotivs que asseguren la continuïtat de l’evolució humana, la permanència sota les variacions de la civilització. La nutrició (menjar dels simis, primer vegetariana després carnívora; automàtica del doctor Floyd en envasos de plàstic; de Poole i de Bowman al Discovery i la darrera de Bowman a l’habitació Lluís XVI); la higiene corporal (simis despollissant-se, Floyd als serveis amb gravetat zero, Poole prenent banys de sol; Bowman al lavabo del segle XVIII); el conflicte (lluita entre simis per l’aigua; competició latent entre els savis russos i americans a l’estació espacial; lluita mortal entre l’ordinador i els cosmonautes; conflicte de Bowman amb ell mateix abans de la seva transformació final). El pas a la quarta dimensió suposa per David Bowman el moment de la gran confrontació, signe distintiu de tots els personatges de Kubrick. Bowman, sobtadament envellit, retroba al seu doble (Hal també tenia un germà bessó), després al seu altre jo encara més envellit estirat al llit i respirant amb dificultat (reconeixem aquí dues obsessions del cineasta). I la mort de l’home és un nou principi. I els immensos ulls del fetus que gira a l’espai representen la mateixa mirada angoixada que la dels simis als primers temps mentre contemplen la lluna, o la del Colós de Goya descrit per Malraux “llur rostre inquiet somia entre els astres”.

Com qualsevol odissea, 2001: a Space Odyssey és un viatge al món exterior que es converteix en un descobriment d’ell mateix. El relat es torna subjectiu i al penetrar al centre lògic memorial de HAL 9000, Bowman emprèn un periple a l’interior del laberint de la seva pròpia consciència. La nau Discovery (descoberta) el condueix a una revelació del seu destí i la pel•lícula de Kubrick arriba als mites homèrics que suggereix el títol (combat del navegant Bowman: l’arquer, com Ulisses, amb el seu ordinador-ciclop al que guanya amb astúcia), representant una exploració interior propera a l’epopeia grega.

 

Ciment, Michel. Kubrick. Madrid: Akal, cop. 2000.