-Western - Caça de bruixes - McCarthysme - Violència - Soledat - Venjança - Amor

- Masculinitat/feminitat - Repressió sexual

Johnny Guitar comença amb un genet que du una guitarra a l’espatlla i que contempla, primer, una explosió, i després, un atracament: el nou i el vell Oest, la construcció del ferrocarril i la llei del revòlver. Es tracta d’un xoc de contraris que es convertirà en la base del film. Quan el mateix genet arriba al saloon de Vienna, comprova que també està dividit en dues parts, la de baix i la de dalt, el lloc del joc i la diversió i el de la intimitat i els negocis: de nou, doncs, una imatge fantasmagòrica de l’Oest que se’n va –no hi ha ningú al saloon, i els empleats semblen fantasmes d’un altre temps a l’espera d’un client- i una altra encara més fugissera del que arriba – Vienna parlant de les seves habitacions amb un encarregat del ferrocarril, però la conversa queda truncada pels esdeveniments. De la mateixa manera, també els espais en el que es mouen la banda de Dancing Kid són dos, separats per una cascada simbòlica: el poble i el refugi, la civilització que els durà al fracàs i la mort i l’últim reducte de les seves il•lusions, pròpies d’un  univers que està desapareixen. El seu calvari comença amb l’atracament a un banc, el símbol més gran del capitalisme, i finalitza quan els hostes d’Emma envaeixen el seu territori.

Tanmateix, no tot és tan clar a Johnny Guitar, doncs és precisament l’ambigüitat de tot aquest joc de dualitats la que li atorga la seva densitat. I, en aquest sentit, els personatges també mostren signes de desdoblament. Vienna aparenta ser una dona dura i de tornada de tot i, en el fons, no és més que una noieta enamorada. Johnny vol donar una imatge de perdedor romàntic i d’amant despitat i es va descobrint de mica en mica com un paio violent i irracional. La mateixa Emma dubta entre el desig sexual per Dancing Kid i la seva ànsia de revenja. I fins i tot McIvers apareix tens i dubitatiu durant tota la pel·ícula, no un feixista convençut, sinó un pobre home que bascula entre la seva fidelitat gairebé canina cap a l’Emma i la seva consciència d’home just: primer es nega a ser la mà executora que pengi la Vienna, i al final decideix que tot ha anat massa lluny i deixa a Emma sola davant del perill, davant del seu altre jo, Vienna, la dona que du a terme tot allò que ella no s’atreveix a fer.

Losilla, Carlos. Taxi Driver/Johnny Guitar. Barcelona: Dirigido por, 1997.

2n cicle d'ESO i Batxillerat/CF

• Aquest és un western que no respon a les característiques clàssiques del gènere. Per què?  Valora la importància del component psicològic sobre l’acció i l’aventura. Observa si els rols de gènere (home-dona) són els habituals.

• Fes una llista de westerns clàssics i una de westerns que transgredeixin els cànons clàssics. Visiona Encubridora de Fritz Lang i busca similituds amb Johnny Guitar.

• Es considera que aquest és un film de denúncia anti-McCarthista. Què significa aquest terme? Qui era McCarthy? Investiga sobre la caça de bruixes a Hollywood.

• Observa l’ús que es fa a la pel·lícula del color, el vestuari i el simbolisme que tenen els objectes. Hi ha un contrast dels colors groc i vermell, blanc i negre. Qui vesteix amb aquests colors i què simbolitzen?

• Mira l'escena on la protagonista toca el piano vestida de blanc. Descriu l’ambientació, el decorat, els colors del vestuari. Com van vestits els altres personatges? Què creus que es vol transmetre a l’espectador?

- Aller, Luis. Johnny Guitar. “Dirigido por”, núm. 110 (dic. 1983), pàg. 48-53.

- Benpar, Carles. Nicholas Ray: más grande que la vida. Madrid: Ediciones JC, 2005.

- Johnny Guitar (DVD). [S.l.]: Sogemedia, [2007?].

-  Casas, Quim. Películas clave del western. Barcelona: Ma non troppo, 2007.

- Losilla, Carlos. Taxi Driver/Johnny Guitar. Barcelona: Dirigido por, 1997.

- Tejero, Juan ¡Este rodaje es la guerra!: tercera parte: apocalipsis final. Madrid: T&B, cop. 2005.

- Wagner, Jean. Nicholas Ray. Madrid: Cátedra, cop. 1994.

Tota la documentació citada està disponible a la Biblioteca del Cinema