Programme
Queda claríssim a Portrait-souvenir: Marcel Proust, ple de testimonis d’una clarividència i exactitud prodigioses; a Céleste en tenim una aproximació tangencial, la d’una dona que va ser la serventa fidel de l’artista; Un amour de Swann planteja altre cop la validesa d’una certa idea de literalitat a l’hora d’adaptar; Le plaisir ens proposa un joc d’equivalències, l’estil “rizomàtic” de l’escriptura proustiana es transposa en tres relats de Maupassant, que Max Ophüls fa lligar gràcies al découpage i als moviments de càmera.