Fill d’un militar republicà represaliat, Fernando Rey va haver d’iniciar-se en el cinema amb films de tall històric i d’altres gèneres típicament franquistes. Ja en la seva maduresa, va passar a figurar en papers més progressistes a les ordres de Juan Antonio Bardem i, sobretot, del seu gran potenciador, Luis Buñuel, la qual cosa li va obrir les portes del cinema europeu i nord-americà, en el qual va treballar amb cineastes de la talla d’Orson Welles, William Friedkin i Robert Altman. El seu port distingit i una veu profunda van ser les seves millors armes, les quals el portarien a guanyar els premis d’interpretació en festivals com el de Cannes i el de Sant Sebastià, entre molts altres. L’homenatge continua a l’octubre.
L’actriu francesa Danielle Darrieux, amb més de vuit dècades captivant els espectadors, és la degana del cinema europeu, amb una carrera que inclou treballs per a Billy Wilder, Decoin, Mankiewicz, Guitry, Chabrol, Demy, Ozon i l’elegant Max Ophuls, amb qui va assolir el seu zenit amb papers entre irònics i sublims, i mitjançant el qual l’homenatgem.
