23F és la primera pel·lícula de ficció que reconstrueix el cop d’estat del 1981. Des de la presa del Congrés fins a l’alliberament dels diputats, es reviuen les disset hores i mitja que van fer tremolar els fonaments d’una jove democràcia.
Garay es va inspirar en tres amics seus –els protagonistes del film, entre els quals hi ha el pintor Ocaña– per explicar la història de tres homosexuals que decideixen passar junts l’estiu a la casa de camp que els pares d’un d’ells posseeix a San- tander.
Estrenada molt subterràniament i amb retard, el film utilitza el desenvolupament d’una vaga per oferir una visió amarga de la Transició i retrata les esperances frustrades d’un sector ampli de la societat espanyola d’aleshores.
Fernando Colomo, aprofitant les eleccions del juny del 1977, proposa una visió panoràmica de la conflictivitat de la nova progressia, la seva permissivitat recentment estrenada i la Internacional apresa a marxes forçades en un long play que acabava d’aparèixer.