Una selecció de tres bonics curtmetratges d’animació basats en contes o peces literàries: des d’un poema de José Saramago, un conte tradicional de Hans Christian Andersen i un de més actual sobre l’amistat.
Pel·lícula d’animació que narra la història d’una nena a la recerca del seu pare que treballa en una gegantina obra que destrossa la selva per construir un hotel de luxe.
Els germans Lumière van inventar el cinematògraf i també el cinema. Van fer els primers films de la història (plans únics de poc menys d’un minut) i van esdevenir els mestres de les que encara avui són les qüestions fonamentals del cinema. Les vistes Lumière ens descobreixen el món de finals del XIX alhora que el valor del pla i de les tries cinematogràfiques.
El pla és la unitat primera de la creació cinematogràfica. Si mirem amb atenció un pla podem descobrir com ha estat fet, situar-nos al lloc del cineasta i resseguir les seves tries.
La princesa Giselle cerca l’amor veritable al seu món màgic –imatges d’animació– però és condemnada al món real i caòtic de Manhattan –imatges reals. La pel·lícula beu de models narratius clàssics: Blancaneus, Alicia al país de les meravelles, Ventafocs, La Bella i la Bèstia...
Per por que es tracti d’un cadell de llop, el pare de la Nansal no deixa que es quedi el gos que s’ha trobat mentre pasturaven les ovelles pels camps de Mongòlia. Una pel·lícula per reflexionar sobre els vincles entre humans i animals i la manera de viure de les diferents cultures.
El gat amb botes, Aladí i la llàntia meravellosa, Ali Babà i els 40 lladres, La bella dorment i El petit Polzet. En aquesta sessió descobrirem pel·lícules de cinema mut basades en contes clàssics. Una contacontes en directe ens acosta a les sessions de cinema de principis del segle XX.
En un futur apocalíptic, la contaminació assola la Terra i la humanitat viu enfrontada amb la natura i amb ella mateixa. La princesa Nausicaä, amb la seva capacitat d’entendre’s amb tots els éssers vius, serà la clau per aconseguir la pau.
En Natanaël té gairebé 7 anys però encara no sap llegir. Així, quan la seva tieta Eleonor li deixa en herència una enorme biblioteca queda molt decebut. Tanmateix, ben aviat descobrirà la màgia de la lectura i farà tot el possible per poder llegir l’encanteri que salvi els contes i les seves meravelloses històries.
Brendan és un noi de 12 anys que viu en una remota abadia irlandesa. L’arribada d’un mestre de terres llunyanes li descobrirà un llibre màgic i inacabat, el llibre de Kells...
Un clàssic de Charlot que ens acosta a les preocupacions més contemporànies. La deshumanització, l’atur, la mecanització del treball o la recerca de la felicitat ja apareixien en aquest film ple d’humor i contingut crític.
Curts experimentals d’animació de creadors contemporanis que juguen de manera especial amb la imaginació i la ruptura d’estructures narratives convencionals.
Quan la Satsuki i la Mei es traslladen al camp descobreixen els Totoros, els esperits guardians del bosc que només poden veure les criatures de cor pur. Serà gràcies a ells, i al gatbús, que les dues petites aprendran el valor de l’amistat, l’amor i la família.
La banda sonora (música i sons) és una part fonamental dels films. A través de les explicacions del músic Josep Maria Baldomà els nens podran acostar-se a les relacions entre música i imatge.
El rodamón Charlot troba un nen abandonat. Se’n fa càrrec i junts se les empesquen per tirar endavant. El propi Charles Chaplin encapçala el film amb una frase esclaridora: “Una comèdia amb un somriure i potser alguna llàgrima”.
El Sr. Fox és una guineu que viu una plàcida i rutinària vida domèstica amb la seva família. Però és difícil desempallegar-se d’un passat en què va ser el lladre de gallines més reputat de la comarca.
Patacades, relliscades, espifiades... Això es l’Slapstick, una fórmula universal de la qual podreu gaudir en aquesta divertidíssima sessió que us aproximarà als grans referents del gènere: Charlot, Buster Keaton i el tàndem de Laurel i Hardy.
Curtmetratges d’animació del Brasil. Un recorregut per diferents tècniques d’animació tenint en compte la seva procedència, el Brasil. Curts en què la música i una especial sensibilitat plàstica agafen protagonisme.
Es proposa una sessió de visionat i comentari de pràctiques i/o films realitzats pels alumnes assistents. S’analitzaran detalladament els aspectes destacats d’aquestes realitzacions (el guió, la planificació, el muntatge), s’aportaran idees i s’enriquirà el visionat amb fragments de cineastes triats específicament per a l’ocasió que permetran veure com han treballat en situacions similars. Les pràctiques poden estar finalitzades o en procés d’elaboració.
Dos curtmetratges guanyadors d’Oscars basats en dos contes: el conte simfònic de "Pere i el llop", i la història dels "Fabulosos llibres voladors del Sr. Lessmore", dues peces excel·lents de l’animació recent.
En Max és un nen amb una imaginació desbordant, que a vegades pateix petits atacs d’ira. En un d’aquests atacs, enfadat amb la seva mare, s’escapa de casa i arriba a una illa habitada per monstres.
Un clàssic d’un dels millors còmics de la història del cinema, Jacques Tati, que narra les peripècies del François, el carter del petit poble de Follainville.
Es treballen els drets humans des d'un punt de vista audiovisual mitjançant la reflexió a través d'activitats participatives i intervencions de col·lectius que treballen directament els temes tractats.
Els infants del poblat es reuneixen sota el gran baobab, on el vell de la tribu els explica la història de l’amistat entre Maki, un nen de 10 anys i Zarafa, una girafa òrfena que es convertirà en el regal del paixà d’Egipte al rei de França.
Aquesta sessió vol aconseguir que els nens i nenes comprenguin la importància del so i la música al cinema, així com l'aprenentatge de les denominacions més elementals: banda sonora, leitmotiv, música diegètica i extra diegètica, noms d'alguns instruments i procediments informàtics actuals per composar música.
En Max és un nen amb una imaginació desbordant que a vegades pateix petits atacs d'ira. En un d'aquests atacs, enfadat amb la seva mare, s'escapa de casa, i arriba a una illa habitada per monstres.
L'Ernest és un ós gran, marginal i famolenc. Un dia tot regirant les escombreries buscant emnjar es troba amb la Célestine, una rateta ben espavilada. L'ós fa l'intent de menjar-se-la, però ella li suplica que no ho faci i li promet a canvi un menjar molt més suculent. Així és com s'origina entre ells una llarga relació que anirà acompanyada d'aventures i desaventures.
La nit és una hora privilegiada per al cinema. Per la seva càrrega emocional i poètica i les seves possibilitats narratives, però també per les qüestions expressives que posa en joc filmar una seqüència nocturna: la profunditat de camp, la llum i la foscor, el so i el silenci, els espais, les atmosferes, els ritmes i els temps...
Cada any, el sis de gener, els Reis Mags d’Orient porten regals als nens i nenes.
Aquest any l’Héctor, un nen de set anys, ha escrit una carta molt estranya als Reis: vol conèixer l’Eternitat. Les aventures comencen quan el tren en el que viatja es para en una misteriosa estació sense nom i l’Héctor baixa per tirar la carta a la bústia. El tren se’n va i l’Héctor es queda sol a l’andana mentre es fa de nit.
Dos curtmetratges guanyadors d’Oscar basats en dos contes: el conte simfònic de Pere i el llop i la història dels Fabulosos llibres voladors del Sr. Lessmore, dues peces excel·lents de l’animació recent.
A Katthult de Lönneberga (Smaland) hi viu l’Emil amb l’Ida, la seva germana petita, els seus pares, el granger i la minyona. A l’Emil li agrada molt jugar però sovint acaba fent malifetes. Per això el tanquen al magatzem de la llenya on, enlloc de posar-se trist, ha après a tallar figures de fusta. Aviat algú el deixarà sortir i s’empescarà una nova trapelleria. Basada en les narracions d’Astrid Lindgren.
El cinema té una capacitat extraordinària d’emocionar l’espectador i generar empatia amb els personatges. En aquesta sessió analitzarem com els grans cineastes expressen les emocions a través dels paràmetres expressius del cinema: l’escala, el nítid i el flou, la profunditat de camp, els moviments de càmera, el muntatge, etc.
La qüestió del punt de vista és una de les més àmplies i riques que es pot tractar en cinema, ja que articula alhora la forma i el contingut de les pel·lícules, l’estil i el discurs, l’anàlisi del detall i del conjunt. És, a més, una qüestió decisiva en tots els nivells del film (plans, seqüències i pel·lícula com a totalitat) i en totes les fases del procés de creació (guió, rodatge, muntatge).
El 2016 se celebra el centenari de Roald Dahl (1916-1990), un dels grans escriptors de literatura infantil i juvenil del s.XX. En aquesta sessió ens acostarem al seu treball a través de fragments de pel·lícules basades en la seva obra.
El Sr. Fox és una guineu que viu una plàcida i rutinària vida domèstica amb la seva família. Però és difícil desempallegar-se d’un passat en què va ser el lladre de gallines més reputat de la comarca.
En Rico no és el nen més intel·ligent del món, però s'espavila. Ell i la seva mare viuen en un barri de Berlín amb molta diversitat social i cultural. Un dia, en Rico coneix l'Oskar, un nen superdotat. Al principi, l'Oskar es comporta amb menyspreu i arrogància, però amb el temps va comprenent les limitacions d'en Rico. Així comença una meravellosa amistat.
Ens proposem acostar-nos a l’altre costat del cinema: els equips de rodatge, les càmeres, la preparació d’un pla... A través de making of (filmats i fotogràfics) i de ficcions que inclouen rodatges, reflexionarem sobre com es fan les pel·lícules.
L’Ernest és un ós gran, marginal i famolenc. Un dia, tot regirant les escombraries buscant menjar, es troba amb la Célestine, una rateta ben espavilada. L’ós fa l’intent de menjar-se-la, però ella li suplica que no ho faci i li promet a canvi un menjar molt més suculent. Així és com la Célestine capgira les coses a l’Ernest, i s’origina entre ells una llarga relació que anirà acompanyada d’aventures i desventures.
Un clàssic de Charlot que ens acosta a les preocupacions més contemporànies. La deshumanització, l’atur, la mecanització del treball o la recerca de la felicitat ja apareixien en aquest film ple d’humor i contingut crític.
Un pare li explica al seu fill –perduts al bell mig de la natura- una història protagonitzada per un gegant que sempre té gana, a qui ell posa la veu, i amb qui el nen mantindrà una llarga conversa.
L’Stanley és un nen molt estimat pels seus companys i professors. Ara bé, és l’únic alumne que no té carmanyola. Els amics li donen una part del dinar fins que un professor ho descobreix. Aquest professor és molt golafre i se les empesca totes per menjar-se el dinar de la carmanyola dels altres! L’Stanley i els seus amics intentaran enredar-lo per sortir-se amb la seva.
Diuen que els gats tenen set vides. Dino, el gat protagonista d’aquesta història, té dues vides molt diferents. Passa el dia a casa de la Zoè, una nena de set anys que viu amb la seva mare, que és comissària de policia. De nit, el Dino grimpa per les teulades de París amb el Nico, un lladre astut i bondadós.
Film poètic, sensorial i reflexiu que ens narra les peripècies d’un nen de camp que decideix emprendre un viatge per trobar el seu pare, descobrint així un altre món controlat per la tecnologia, les màquines i els mitjans de comunicació.
Joey, un nen de 7 anys, viu a Brooklyn amb el seu germà gran Lennie i la seva mare. La mare ha de marxar dos dies fora i per lliurar-se de la companyia d'en Joey, els amics d'en Lennie li fan creure que ha matat el seu germà. Espantat, en Joey fuig al parc d'atraccions de Coney Island. Comença una aventura que ajudarà en Joey i en Lennie a fer-se grans.
El cinema té una capacitat extraordinària d’emocionar l’espectador i generar empatia amb els personatges. En aquesta sessió analitzarem com els grans cineastes expressen les emocions a través dels paràmetres expressius del cinema: l’escala, el nítid i el flou, la profunditat de camp, els moviments de càmera, el muntatge, etc.
Divertida i bonica selecció de curtmetratges plena de sorpreses, enginy i creativitat. Amb un punt en comú: els seus petits herois protagonistes, que intenten fer front de forma enginyosa a diferents reptes vitals.
1882. Sant Petersburg. Sasha, una joveneta de l’aristocràcia russa, ha estat sempre fascinada per la vida aventurera del seu avi, Olukin. Explorador famós, va fer construir un magnífic vaixell trencaglaç, el Davai, que no ha tornat de la seva darrera expedició a la conquesta del Pol Nord. Sasha decideix partir cap al Gran Nord seguint la pista del seu avi per tal de recuperar el famós vaixell.
Quin és el paper de la música al cinema? Fins a quin punt són importants el so i la banda sonora en la percepció d’una pel·lícula per part dels espectadors?
En aquesta sessió reflexionarem sobre aquests i altres elements entorn la música i l’art cinematogràfic.
Ens proposem acostar-nos a l’altre costat del cinema: els equips de rodatge, les càmeres, la preparació d’un pla, la relació entre un cineasta i els seus actors, el muntatge. A través de 'making of' (filmats i fotogràfics) i de rodatges en films de ficció, reflexionarem sobre com es fan les pel·lícules.
En Carbassó és un nen de 9 anys que arriba a una llar d'acollida plena d'altres nens orfes, tan durs i tendres com ell. Tot i que al començament li costa trobar el seu lloc en aquest nou espai, en Carbassó descobrirà un món diferent, aprendrà a confiar i construirà una autèntica família amb els seus nous amics.
Una selecció de films de cineastes dels inicis del cinema: Segundo de Chomón, Alice Guy i Georges Méliès. Descobrirem films imaginatius i divertits que, amb senzills trucs, ens endinsen en un món de fantasia.
Film que narra el difícil pas de la infància a l’edat adulta. Darrere la història d’Antoine Doinel, s’amaguen moltes experiències viscudes pel propi Truffaut. Una pel·lícula trista i dura però també un cant a l’amistat i la llibertat.
L'hivern s'estén sobre el regne i l'Ogre de les muntanyes s'emporta la bella princesa Mèlia Pa de Pessic. Gràcies a en Lleó i els seus amics, tornaran tots a casa sans i estalvis.
Adaptació de faules populars portades a la gran pantalla amb sentit de l’humor i enginy. Petites històries universals que conserven el caràcter educatiu original de les faules i hi afegeixen creativitat i diversió.
La Cathy té un pare amb pensades molt curioses: pel seu aniversari li ha regalat un ou d'ànec perquè el covi. Però, casualment, qui primer veu el petit ànec en néixer és la Margaux, una amiga de la Cathy que va en cadira de rodes. L'aneguet l'identifica com a mare i, per protegir i salvar l'ocell, les dues nenes s'escapen i emprenen una aventura de llibertat.