Douglas Sirk · 1948 · 97'
"A Sleep, My Love la psicoanàlisi es converteix en una arma per manipular una esposa i portar-la al suïcidi. Douglas Sirk ofereix una estètica tortuosa: utilitza els reflexos del mirall com a reveladors de dualitat, estén lligams entre el melodrama amorós i el suspens, congela la sensualitat, passa del sòrdid al sofisticat amb rigor i inscriu els processos mentals en una visualització torbadora que ho ennegreix tot sense que ens n’adonem. És una diferència respecte a la vulgarització de la psicoanàlisi, que fa un flac servei a obres pretensioses i sovint ridícules que es multipliquen en el cinema negre, en el qual funciona sovint com a filtre per matisar el caràcter d’un psicòpata, ja que un gàngster boig preocupa menys que un criminal amb el cap intacte. Sempre és delicat mostrar el pendent que condueix fins a la bogeria assassina una persona corrent” (Noël Simsolo).