09/10/2014
A partir d’una anècdota històrica que visqué Nietzsche a Torí, s’inicia l’autoproclamada darrera pel•lícula d’un dels mestres del cinema europeu. La desolació, la pobresa i rutina diària són una al•legoria de la condició mortal de l’ésser humà.
Una espectacular fotografia en blanc i negre inaugurada amb un pla seqüència de 10 minuts del cavall corrent contra el vent i un impressionant treball de so que ens permet notar com bufa el vent, com fa picar la porta de la cavallerissa i sentir com crema una patata bullida a la boca...són els partícips principals d’una de les obres magnes del cinema hongarès.
1 disc. Inclou: Lliçó de cinema a càrrec de Béla Tarr i llibre crític escrit per Violeta Kovacsics.