Mon Oncle

La successió de gags dels films anteriors deixa pas a una obra compacta; però, això sí, sense perdre gens ni mica la frescor ni la inventiva tan pròpies de tota l’obra de Tati. El film va guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i el premi especial del Jurat al festival de Cannes, entre molts altres guardons. “La comicitat de Mon oncle es basa únicament en fets de la vida quotidiana, lleugerament deformats però col·locats en situacions sempre creïbles. Tati, com Bresson, inventa el cinema en rodar. Trenca amb els esquemes dels altres” (François Truffaut).