Jaime Camino. No tan de pressa!

Amb Jaime Camino (1936-2015) vam escriure un guió, No tan deprisa, no tan deprisa, que es capbussava en la seva obra per revelar aspectes autobiogràfics. La salut li va impedir rodar-lo, però ara n’ha sorgit una exposició que és fruit d’aquella experiència. També és un reconeixement a Teo, el seu fill, per haver donat a la Filmoteca de Catalunya el fons documental d’un cineasta que va dedicar la meitat de la seva filmografia a la Guerra Civil Espanyola. La resta parla de la infantesa, la música, els feliços seixanta, la dificultat d’estimar i la mort. 

L’exposició parteix d’una imatge del seu film Llums i ombres: el nen embadalit davant el quadre de Las meninas fins que hi entra per interaccionar amb els seus personatges. El visitant farà el mateix, però substituint Velázquez, Felip IV o la infanta Margarita pels protagonistes de Camino. Els veurem en sis peces audiovisuals en què les imatges originals es conjuguen amb altres de rodades contemporàniament en escenaris que hi dialoguen. I totes elles embolcades per textos del mateix cineasta, molts d’aquests inèdits i llegits pel seu fill Teo. Sense oblidar les intervencions de María Teresa Vega de la Iglesia, mare del cineasta, que reconstrueix episodis d’allà on no arriben els records personals. 

Cada pantalla correspon a un dels àmbits temàtics i, com si es tractessin de notes a peu de plana, està envoltada de pàgines dels guions originals, partitures de les bandes sonores, documents de producció o plans de rodatge, fotografies de plató i objectes tan personals com el barret del cineasta o el Gaudí d’Honor. El títol de l’exposició, “No tan de pressa!”, remet a un episodi dramàtic de la seva biografia i el conjunt és un retrat de la seva personalitat a través dels seus films, plens de referències autobiogràfiques.  

La meitat parla de la Guerra Civil: del retorn d’un brigadista internacional a España otra vez, de Gelida durant Las largas vacaciones del 36, de l’entrada dels insurgents a El llarg hivern, de les contradiccions al bàndol republicà a La vieja memoria, retratant Franco en sabatilles a Dragon Rapide o presentant els seus cosins com a Els nens de Rússia.

Camino no és únicament un cronista de la Història. El títol de Los felices sesenta defineix una generació i una forma de vida que es perllonga a Mañana será otro día. La música, una altra de les seves passions, és molt present a Mi profesora particular i Jutrzenka - Un hivern a Mallorca, a través de Chopin i George Sand. La campanada reflecteix una crisi personal i Llums i ombres és un joc de miralls entre la realitat i les seves representacions. Travessant una imatge d’aquell film, el visitant de l’exposició penetrarà en el món de Jaime Camino.

Esteve Riambau, comissari de l’exposició

UNA PRODUCCIÓ DE 

Filmoteca de Catalunya  Departament de Cultura  

Comissariat 

Esteve Riambau Möller  

Cap de programació, exposicions i serveis educatius Filmoteca de Catalunya 

Marina Vinyes Albes  

Coordinació exposicions Filmoteca de Catalunya 

Núria Expósito Ballesté  

Suport  a la coordinació d'exposicions

Ona Manzano Guardia  

Disseny  d’espai i direcció d'obra 

Lluís Pera  

Disseny gràfic 

Lali Almonacid  

Audiovisual

Liliana Díaz Castillo (La Selva) 

Producció i muntatge 

Grop Exposicions i Museografia  

Il·luminació 

ILM  

Traducció, revisió i correcció lingüístiques 

Traducciones y Tratamiento de la Documentación 

Agraïments

AGA

Ajuntament Gelida

Teo Camino Rodés

Margo Rodés

Palau de la Música

Radio televisión Española (RTVE)

Impala Producciones, SA

José Frade Producciones Cinematográficas, SA

Video Mercury Films, SAE

Estela Films, SL

Filmoteca Española  

Amb la col·laboració de