Màxim representant del Cinema Novo dels anys seixanta, es va erigir en una de les veus més crítiques de la misèria social i política de l’Amèrica Llatina, tot buscant reflectir les arrels més profundes del seu poble. En els seus inicis l’escriptura va esdevenir el mitjà d’expressió amb el qual intentaria sacsejar els valors establerts.
El 1962 signa Barravento, el seu primer llargmetratge, i porta a la pràctica els seus postulats teòrics, els quals desenvoluparia en una filmografia que s’estendria al llarg de les dècades dels seixanta i els setanta i que impregnaria de surrealisme, teatralitat, misticisme i estridència poètica i amb una estructura de western, amb l’objectiu d’abordar la situació política i cultural del Brasil mitjançant el simbolisme i la revisió històrica per via de l’anomenada “estètica de la fam”.
Coorganitzat amb:
Programa
